dissabte, 9 d’abril de 2011

Els diners i els collons

Em fa l'efecte que Font de Mora és un tipus simple, extremadament simple. No el conec personalment, és clar, perquè no és normal que un treballador es relacione amb el seu cap, però pel que fa i diu (sobretot pel que diu, que és de l'únic de què més o menys puc enterar-me) juraria que hi ha en ell una obstinada voluntat almenys de semblar-ho. També podria ser que la simplicitat amb què acostuma de despatxar les qüestions més complicades estiga relacionada amb el seu ofici de forense, ja que els cadàvers no solen demanar gaire explicacions sobre la causa del seu decès. Metge forense i Conseller d'Educació no són en principi activitats incompatibles mentre sàpies distingir clarament entre morts i vius. Les raons que per un lògic sentit de l'economia pots estalviar-te amb els primers no els les has d'escatimar als segons, que solen ser suspicaços i avesats a la natural complexitat de la vida. D'acord que tots som en rigor moribunds, però no cal avançar-se tant a les coses, ni tan sols per simple deformació professional. De manera que atacar amb desimbolta simplicitat, potser amb la millor de les intencions, una cosa tan complexa i complicada com el sistema educatiu no pot fer sinó empitjorar les coses. Si dius, per exemple, que cada vegada inverteixes més diners en educació (cosa que està per demostrar, és a dir, demostrada exactament a la inversa) i que, malgrat això, els resultats no milloren, és perquè potser has caigut en la simplicitat o la ximpleria de confondre l'educació amb una fàbrica de xoriços, posem per cas. Introduïm aquest xiquet pel tub d'infantil, el fem passar a la sala de primària, en la de secundària remenem la mescla i al final de la cadena productiva obtenim un esplèndid batxiller. Però de vegades els càlculs fallen a pesar de les inversions en maquinària, operaris i tota la pesca, i en comptes de graduats tenim fracàs reiterat i autèntics xoriços. Que alguna cosa falla? Preguntem als moribunds, quan encara som a temps. Perquè l'explicació més simple sol anar precedida d'una pregunta estúpida. Més diners, sí, però –ja se sap– també els collons per a les ocasions. Els del treball i la imaginació.

Publicat a Levante-EMV, dissabte 9 d'abril de 2011.

1 comentari:

  1. No sabia que aquest mort… perdó, malparit… perdó, cony, conseller de… era forense. Ara tot em quadra, qui millor que un forense per a certificar la defunció de l'escola pública.

    ResponElimina