divendres, 15 d’abril de 2011

Per la llibertat

Potser la notícia més destacada del dia és que Mourinho no ha dit res a micròfon obert abans del primer Barça-Madrid de la inaudita sèrie, i això és tan estrany i noticiable com que un home mossegue un gos. Tant si parla, que és el que sol fer el gran bocut, com si calla, l'entrenador portuguès està programat per envair l'espai mediàtic cada dia amb rutinària precisió. A falta de futbol i arguments, el Reial (i més en temps de repúbliques i abrils) necessita excitar les vísceres avorrides i xuclar portada i focus. La temporal discreció del míster madridista, que durarà tan poc com l'alegria en casa del pobre, contrasta amb la loquacitat del Molt poc Honorable, a qui l'hèrnia discal no ha dissuadit d'entrar a sac en la verbositat de la denúncia de no sé quantes cadenes televisives que han dit el que tots saben: que a les candidatures del PP valencià (o com es diga) hi ha més imputats per metre quadrat que personal en el camarot dels germans Marx. Prohibir, perseguir, censurar, silenciar tot el que podria descolorir la seua marxa triomfal, són els verbs més de moda entre la pseudoliberal dreta espanyola, per molt que per dissimular tan estúpid com alarmant bunyol autoritari a Madrid l'hagen cridat a l'ordre i fet retirar la denúncia. El preu que Rajoy paga pel silenci de Camps està convertint-se en una càrrega massa feixuga en el camí a la Moncloa i potser ja no n'hi ha prou amb el somriure profident de les enquestes, més emparentades amb les profecies que amb la ciència exacta. Només faltava, enmig de l'algaravia feixistoide (i el sufix -oide és ací només una concessió a les formes), escoltar la veu atronadora de Rita prohibint la interpretació de la Muixeranga, l'Himne de Riego i una cançó de Pau Alabajos en l'homenatge a les víctimes del franquisme que demà diumenge tindrà lloc al Cementeri de València. ¿Tem que els morts de les fosses s'alcen de sobte o que la memòria sacsege la consciència narcotitzada de les masses que els voten? Mala cosa quan el poder vol ofegar la veu de la llibertat i de la música. Però avui en serem molts més dels que ells volen i diuen a peu de carrer, contra tanta ignomínia.

Publicat a Levante-EMV, dissabte 16 d'abril de 2011.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada