dissabte, 17 d’octubre de 2015

Passats de rosca


Els hereus directes del franquisme, aquella taca inesborrada de sang, diuen que tenen les mans netes (Manos Limpias) i ara demanen la il·legalització de la CUP. El món al revés fent bona aquella dita, en solemne castellà, que tant agradava a ma mare, «Dime de qué presumes y te diré de qué careces», infal·lible per abaixar els fums tòxics. Hi ha genteta que il·legalitzaria la llibertat, la paraula i l'aire si pogués –i de precedents sinistres i propers dissortadament no en falten. Els qui a falta d'arguments nomenen per als tribunals membres que sempre carreguen ostensiblement a la dreta i blindats per majories absolutes que amb prou feines representen el 30% dels vots fan i desfan les lleis a mida, els mateixos que judicialitzen la política i polititzen la justícia, diuen que les manifestacions de solidaritat amb els processats per haver posat les urnes a l'abast del braç popular són una amenaça a la independència (sic) del poder judicial. El món al revés, ironies del destí per als qui continuen pensant que la transició fou modèlica tot i els morts per enterrar, tot i els crims impunes que com el del president Companys encara es passegen descalços pels fossars dels castells de la memòria (i l'obstinació de l'Estat comandat ara pel PP a no declarar nul·la la farsa de judici que el va condemnar a mort, com la de Miguel Hernández i tantes víctimes del franquisme, no és en el fons més que la identificació íntima amb aquells botxins, que el repunt del fil que uneix els dos règims). A la democràcia espanyola se li ha fet indigesta la democràcia, que és el dret de decidir. L'esperit de la brunete, com el de l'Alcázar de Toledo i tota la pesca, només semblava adormit però ara s'asseu en els consells de redacció dels principals mitjans i parla fort i pega colps de puny sobre la taula. El silenci de la intel·lectualitat espanyola davant la imputació de Mas, Ortega i Rigau ja s'assembla molt al dels anyells. No ens facen riure! La Soraya donant lliçons de democràcia mentre amenaça amb la suspensió per la via ràpida de l'autonomia de Catalunya! El xenòfob García Albiol confonent a posta lliure expressió i dictadura. Mal après tenen el paper que no es creuen ni ells aquests actors de pacotilla. La Vicepresidenta necessita urgentment canviar de perruqueria: renovar-se o morir, veurem com queda la sacrosanta unitat d'Espanya. No se sap si és burrera o mala llet, o tot alhora, la manera de governar el que consideren el seu cortijo i machadianament menysprear tot el que ignoren. El món al revés capgira les bones paraules de l'Evangeli en la gasofa que ix per la boqueta compulsiva de l'arquebisbe Cañizares per convertir els refugiats en invasors, els botxins en víctimes. Però ací tenim el legionari de pas marcial i mirada altiva i la cabra (o cabro) Pablo, tota la militaritis del dia de la raça o de la hispanitat desfilant lluny del poble i les seues fantasies infantils de ranci orgull i parafernàlia. Però com pretenen que ens hi vulguem quedar si no és a força del garrot que alcen tan lleugers i bel·licosos? Envegen i odien la civilitat que diposita 2.300.000 vots sense tirar un paper en terra contra les seues ordenances; envegen i detesten l'alegria amb què es demana la independència; envegen i menyspreen i no els ixen els números del 48% favorable a plegar els trastos i començar una nova aventura. I com que no tenen raons i no volen ni parlar-ne, cargolen i amenacen amb la llei i la mordassa. Es posen com es posen, però, ja fa temps que estan passats de rosca.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada