dissabte, 19 de maig de 2018

Saials. Albardans


Rellig el poema de Salvador Espriu «Assentiré de grat» del Llibre de Sinera (1963) en una versió cantada que en va fer Mikel Laboa i que gravà en 1994: «Voltats de por, enmig del glaç | de burles i rialles d'albardans, | hem dit els mots que són la sang | d'aquest vell poble que volem salvar». / Albardà, de l'àrab al-bardán, el boig, el qui diu nicieses segons l'Alcover-Moll, sinònim de bufó. / El mal dels grans poemes és que la seua veritat no caduca per molt que ens semble que poden haver canviat les circumstàncies que els il·luminaren, com si la realitat històrica s'entossudís una i altra vegada a imitar l'art. / El vol gallinaci dels bufons de la cort madrilenya després de l'última (per ara) bescollada que la justícia europea ha propinat als nyaps jurídics de Llarena: Pedro Sánchez demanant de redactar una llei ad hoc per aplicar-la retrospectivament (ignorant potser que això és un impossible legal) a l'independentisme català; Albert Rivera, accelerat i bavejant com mai, presa d'aquella ànsia de qui es veu el pastís del poder a tocar, proposant de perpetuar l'estat d'excepció del 155 pels segles dels segles; M. Rajoy, llegint el Marca. I Podemos? Procurant que no entre la llum a la cambra perquè no es desperte la bèstia del feixisme (que està mirant-nos tota esparpellada) i analitzant els tweets de Torra per recarregar les piles contra el nacionalisme (dels altres). / No volies el caldo de la judicialització de la política, pren-ne dues tasses ben calentetes d'Europa! I ara qui torna al trellat de la política, el diàleg i la negociació per a la solució dels conflictes si han tallat tots els fils d'Ariadna per eixir del laberint legaloide? / Després de les declaracions de Pedro Sánchez és obligada la pregunta: queda algú amb un mínim sentit de la decència en un partit que encara es diu socialista i obrer? / Que el Nostre Senyor ens guarde de federalistes i republicans com el PSOE, que dels feixistes com Vox, Cs i PP ja ens en guardem nosaltres. / Si aquests són els albardans de palau, que es burlen tan seriosos i riuen tan patèticament a costa de la dignitat democràtica dels ciutadans, qui és el rei en realitat? Una teoria clàssica diria que el mateix Felip VI és un bufó més al servei d'un poder menys visible que mou els fils a l'ombra. El que passa és que els bufons d'avui tenen uns sous estratosfèrics, que a més es poden apujar a voluntat, però en follia i niciesa superen amb escreix els entranyables i ridículs bufons antics. / El raper Valtònic està a punt d'entrar en presó perquè consideren injúries a la corona les seues cançons. Que primmirats aquests cortesans! En la democràtica Espanya, si no ets bufó en nòmina, ple de fums, xerrameca vàcua i mala llet, i a més se t'acut posar el dit a la nafra, t'envien a la garjola. Però la llibertat d'expressió, com tothom sap, està garantida per la Constitució. / Vist tot això i més, no hi ha dubte que la Corona s'ha convertit en una corona d'espines en el cap de la democràcia i la cort en una pantomima on els albardans de sempre, amb collars tènuement diferenciats, es dediquen a atiar la por per convèncer-nos que som mules amb les albardes plenes giravoltant eternament la sènia de l'inevitable perquè rage l'aigua dels seus privilegis. / Quanta calor ens cal per al desglaç, quanta força per esquivar el destí de la sènia

[Publicat a Tipografia La Moderna el dissabte 19 de maig de 2018.]


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada