Saials. Enemics de l'escola

L'obsessió del PP (i ara també de C's) contra l'escola pública és malaltissa. No és casual que on aquesta obsessió es manifesta de manera més pertinaç i virulenta (metzinosa) siga al País Valencià i a Catalunya (i a les Balears en l'època de Bauzá). / El cinisme en estat pur és que algú acuse algú altre de practicar aquelles coses per les quals és conegut i que caracteritzen l'acusador. Aprofitant el descrèdit social de determinades actituds o ideologies (feixisme, masclisme, corrupció, adoctrinament…), ni que només siga un descrèdit superficial, la maniobra persegueix la confusió i la banalització d'aquests comportaments i el refús impulsiu que provoquen en la gent. El cínic sap que les etiquetes falsegen les coses, indueixen a escàndol i dificulten l'argumentació enraonada. Les paraules fetes clixès substitueixen llavors la realitat, massa complexa i esmunyedissa. / La víctima és acusada de botxí, el pacífic de violent, la violada de complaent amb la violació, l'escola d'adoctrinar, el demòcrata de nazi. Manual d'ús per a feixistes. / Darrere la reiterada acusació de 'populars' i 'ciutadans' (posem les oportunes cometes en l'exemple invers i complementari de cinisme: atribuir-se qualitats dubtoses o inexistents) contra l'escola pública per adoctrinament hi subjeu la més pura ideologia nacionalcatòlica. Com que no poden controlar doctrinàriament el sistema educatiu, com feien en el franquisme i encara fan en els seus col·legis privats, religiosos i elitistes, acusen cínicament la pública d'allò que no pot fer encara que ho pretengués. / Entre els molts defectes que arrossega el sistema públic d'ensenyament, derivats tant de la gestió dels successius governs (vaivé d'inútils lleis, burocratització de la tasca docent, deshumanització de l'escola, etc.) com de la devaluació de l'educació i el triomf d'ideologies i comportaments socialment tòxics, no hi ha ni remotament el de l'adoctrinament. De no ser que prenguem per tal l'expressió de les idees, consubstancial a la pràctica docent i la llibertat de càtedra. Que hi ha professors doctrinaris, eixelebrats, professionalment dubtosos, enemics de tota liberalitat, castigadors de la diversitat i la discrepància? Sens dubte. Però en són excepció i cauen quasi tots per la banda dreta. Per exemple no pocs professors de la denominada religió, encara omnipresent a les nostres escoles com a recialla viva del franquisme, però no només. Ni PP ni C's, és clar, es refereixen a aquest tipus d'adoctrinament oficial, persistent i extemporani. / No, ells només escampen la infàmia per combatre el que més els neguiteja, l'ús normal del català, al País Valencià com a Catalunya, no ens enganyem, essencial per al sistema educatiu propi. Tot allò que no siga l'espanyol (i la doctrina i ideologia supremacista) ha de ser arrancat de soca-rel, des de l'escola que fomenta, afirmen en la seua patològica obsessió, el separatisme. / Per això donen ales a les opinions de les sis famílies que a Sant Andreu de la Barca van queixar-se perquè en algunes classes es plantegés (com és lògic i necessari en la formació humana dels estudiants) el tema de la violència policial de l'1 d'octubre. El mal ja està fet: han aconseguit atemorir i deprimir professors que se saben perseguits injustament. Però també han provocat que la comunitat escolar haja fet pinya, una vegada més, per defensar la convivència i el sistema educatiu. / Al País Valencià el ridícul ha batut rècords. La web oberta pels croats d'Isabel Bonig on incitaven a la delació anònima de professorat catalanista ha hagut de tancar convertida en la riota del personal. Una nova victòria del bon humor despulla les maniobres més sinistres dels enemics de l'escola. En una societat democràtica, on l'educació fos un valor compartit i sostret a la guerra d'interessos partidistes, l'enèsim insult a la raó del PP hauria provocat una allau de dimissions. / Hi tornaran amb qualsevol excusa. L'odi a l'escola pública és al capdavall l'odi a la llibertat, a una cultura que forma per al pensament crític, la diversitat i la igualtat en drets i deures, a la possibilitat d'imaginar i fer un món millor. Hi sembraran novament la llavor de la discòrdia, hi aplicaran sense parpellejar els principis cínics del feixisme i l'embolica que fa fort.

[Publicat a Tipografia La Moderna el dissabte 12 de maig de 2018.]