Els
havien convidats perquè llegissen uns articles de la declaració
universal dels drets humans a les Corts Espanyoles en un d'aquells
actes protocolaris que fan que la mula de la democràcia espanyola
continue fent voltes a la sénia com si res, i Mariam i Ismael, els
dos joves estudiants valencians que aquesta setmana ens han omplert
d'alegria i indissimulat orgull, van aprofitar per llegir la cartilla
a les autoritats recordant-los que el dret a rebre ensenyament en la
pròpia llengua era tristament conculcat cada dia al País Valencià.
Denunciaven també que la llei que branda Wert com un garrot no fa
sinó furgar més en la ferida de la privació d'aquest dret
elemental de pobles i persones. Enmig de la cerimònia de la vacuïtat
on queda tan bé fer sonar la música celestial dels drets de l'home,
sempre que tinguen la vaga pàtina de l'universal, les paraules de
Mariam i Ismael van caure com una dutxa d'aigua freda al Defensor del
Poble Espanyol i al secretari primer del congrés, el valencià
Ignacio Gil Lázaro, que van fer el que és de rigor en aquests
casos, mirar cap a una altra banda i esgrimir el tan poc convincent
argument del colpet a l'esquena i l'avui no toca. En canvi el gest
valent i responsable dels dos estudiants toca, i en sentit molt
positiu, la moral d'aquest poble acostumat a viure massa
promíscuament amb tota mena de derrotes. Com van tocar i animen les
paraules dels diputats Alfred Bosch o Joan Coscubiela defensant els
catalanoparlants contra la ignomínia retrògrada de Wert i la
companyia habitual de bisbes, sicaris de les FAES i tota la vella i
rància parentela. L'ànim i el coratge que tant ens calen va venir
també, després d'anys i panys, del Tribunal Suprem, que reconeixia
per fi la injustícia de les multes a Acció Cultural per les
reemissions de TV3 i obligava la Generalitat a tornar-nos els diners
(que aquest cine no val res). Malgrat que diuen acatar-ne la
sentència, els tics de prepotència del PP, que ja no dóna ni per a
pipes, els ha inspirat encara algunes gesticulacions per a la
parròquia i els annals de l'estupidesa amb la pretensió de la
censura a la denominació País Valencià com a condició per a
l'intercanvi de cromos televisiu (en rigor, un cromo per una tele
digna i visible). Darreres maniobres de ventrilòquia dalt d'un
escenari que ja comença a omplir-se feliçment de la llum que
irradien Mariam i Ismael, Alfred i Joan, noms que avui tenen la
dignitat i l'esperança dels nostres pobles.
Publicat a Levante-EMV, dissabte 15 de desembre de 2012.
Mariam i Ismael, i ací el vídeo de la seua intervenció.
