Finalment,
a les 12.19 del divendres 29 de novembre de 2013 (una altra data
senyalada en negre del llarg calendari d'oprobis que hem suportat els
valencians) Televisió Valenciana, després d'un esfereïdor coma, ha
entrat en la fase d'encefal·lograma pla que és la seua mort clínica
i irreversible i ha quedat sense senyal, fosa en negre. Sense senyal,
els recorda alguna cosa? Sí, és l'etiqueta que fèiem servir per
protestar, fa uns anys, pel tancament de les emissions de TV3 al País
Valencià, pagades a escoti pels ciutadans, com hem pagat el fins
ahir canal públic valencià. Sembla que una cosa ha portat l'altra,
precisament quan majors nivells d'audiència havia atès gràcies a
la final mostra de dignitat dels treballadors en rebel·lia que en
van mantenir les emissions durant unes setmanes contra el vent i la
marea d'un decret que molts identifiquen amb un rude colp d'estat.
Fabra, pusil·lànime veu del seu amo de Madrid, passarà a la
història per haver liderat amb mà de ferro la liquidació d'un
mitjà de comunicació públic que, amb mancances pròpies d'un règim
autoritari que escampava els tentacles propagandístics i de control
social sense manies, era –o havia esdevingut en les darreres
setmanes– públic i mínimament valencià. És llàstima que els
treballadors i bona part de la ciutadania no haguessen desplegat amb
prou força i extensió la dignitat democràtica a temps per evitar
el desastre anunciat, però aquesta nova fase sense senyal és
alhora, i paradoxalment, l'inici d'una altra que llança a l'aire
senyals inequívocs de canvi. Si de moment són només senyals de
fum, segur que més prompte que tard trobarem el foc que l'emet i
farem per alimentar-lo fins que de tot açò no en quede sinó les
cendres i una memòria crítica, una catarsi col·lectiva que òbriga
als valencians la porta tapiada d'una autèntica democràcia on no
càpien els monopolis, l'autoritarisme, l'estupidesa i el menfotisme.
Quede també per a la memòria que la resistència ciutadana a la
ignomínia ha estat encapçalada per aquells que havien estat fosos
en negre des de molt abans que tancassen TVV, la part del país que,
sovint sense nord clar, ha fet de la dignitat una raó de
supervivència i no es va resignar mai que el seu país fos governat
per ineptes especialistes en l'engany i el lladronici. Un nou cicle
polític, que ha de fer tabula rasa de
tota aquesta merda, construirà sobre bases radicalment distintes uns
mitjans de comunicació valencians públics democràtics i en
valencià. De moment, però, sense senyal. O amb tot de senyals
dispersos.
Publicat a Levante-EMV, dissabte 30 de novembre de 2013.