M’agrada
la forma popular com els valencians solem dir llapis, llapissera,
derivat impecable (i femení, al contrari que en castellà) que ha
resistit l’embat del semicultisme llapidera doblant, com pertoca,
la s final. Provinent del llatí lapis, -idis, pedra, que
forma mots com làpida o lapislàtzuli –literalment `pedra atzur´,
o blava–, l’eina per antonomàsia de l’escriptura i l’escola,
qui sap si per la seua arrel de duresa mineral, és un autèntic
supervivent en temps en què la realitat virtual (o realitat irreal,
si ho preferiu) està conquistant els darrers territoris de la
consciència. Esgrimir aquesta subtil arma de civilització és en
certa manera com sospesar una pedra i trobar el fil conductor que
uneix l’aprenent del segle XXI amb els mecanismes d’escriptura i
memòria que es perden en la nit dels temps i que van a raure a la
trèmula emoció que degué sentir l’home o dona ancestral que va
traçar uns primers gargots sobre la paret d’una cova o damunt el
fang reblanit per la pluja. La mina de la llapissera, el grafit, és
en rigor un diamant en brut que posa en net les lletres o grafies que
formen les paraules amb què ens comuniquem i enfrontem l’oblit, i
pautem el ritme i el sentit de l’experiència, elaborem la pròpia
historiografia. Amb la senzillesa dels seus components essencials, el
grafit i la fusta, la llapissera sobreviurà a l’ordinador, la
tauleta, el mòbil i tots els meravellosos invents que se li posen
davant. D’aquesta tenacitat naix la força icònica de la
llapissera. Per això, quan els alumnes que avui atenyen l'Ítaca del
batxillerat com una illa molt especial del seu arxipèlag
inabastable, en plena Primavera Valenciana de fa un any van
transformar les humils llapisseres en llances de cartró i les
paraules en escuts protectors contra l'agressió a la dignitat i
l'escola pública, vaig saber que hi havia motius raonables per a
l'esperança. Els qui avui diuen adéu amb un cluc d'ull han plantat
una llavor molt poderosa i posat per a les millors fotografies de la
recent historiografia de la revolta democràtica. D'altres vénen
darrere d'ells disposats a combatre amb similiar il·lusió a les
futures Termòpiles aixecant la millor arma, les llapisseres
sagrades de la llibertat. Bon viatge als guerrers que al seu poble
són fidels!
Publicat a Levante, dissabte 1 de juny de 2013.
.jpg)
