Amb els darrers espasmes de l'hivern, ja podem dir que ha arribat la primavera a la ciutat i al seu país. Jovial, noble, innocent i autèntica, com sol ser, l'han batejada a més de valenciana –i ja s'encarregaran els milers d'oronetes que els sobrevolen de confirmar tan esperançador pronòstic. S'ha escampat des del Lluís Vives, cruïlla on conflueix i es centrifuga la dignitat malmesa, la fartera pel vell col·lapse autoritari, el futur negre que anuncia la tisora i una legítima defensa de llibertat i democràcia adulterades. Entre l'Estació del Nord, amb el vaivé incessant de viatgers d'arreu i cap a totes bandes, i l'antiga plaça del País Valencià, escenari on la dreta monopolitza la pirotècnia amb una Rita entossudida a encendre la darrera traca, els estudiants han enlairat l'arma que més acolloneix l'autoritat i contra la qual no poden les garrotades ordenades pel xèrif fatxa i una franquista mal reciclada en una Conselleria de Camps: els seus llibres. Han qualificat d'enemics els xavals de secundària, però no ha estat un lapsus: en la ratlla que separa la justícia de la injustícia s'enfronten els enemics de classe. Esgotats els recursos per a la idiotització i la hipnosi, cada dia queda menys espai per a la col·lectiva somnolència. Mentre els crèduls i els addictes al poder, porra en mà, es pregunten d'on ha vingut i com la primavera, cau el teló dels fastos i sobre l'escenari de la batalla, al costat dels corruptes i el metòdic robatori, ha aparegut la cara d'un poder sense maquillatge i els ullals dels gossos que tornen a mossegar per defensar els privilegis dels seus amos. Els joves no entenen d'el·lipsis ni volen perdre's en els laberints i els càlculs que als majors han fet penar tantes voltes entre la impotència i el vici de la queixa, i per això s'han convertit en blanc avui (com ahir tants altres) de les blaüres, ferides i bonys amb què s'expressa el llenguatge de la barbàrie. Ara toca a tota la ciutadania, i en especial a les esquerres disperses, sumar-se a la revolta democràtica i posar molts cossiols a les finestres. Sembla que la primavera ha vingut per quedar-s'hi una bona estona. Caldrà molta flor per subtituir tant de xoriço com encara ens malgoverna.
Publicat a Levante-EMV, dissabte 25 de febrer de 2012.
Publicat a Levante-EMV, dissabte 25 de febrer de 2012.
Gràcies novament pel teu article. Tenim un problema importantíssim amb això que anomenes "les esquerres disperses". Mentre no es construïsca una gran força d'oposició a aquesta dreta salvatge i genocida no hi ha res a fer, i els qui trauen les majories absolutes bé que ho saben. Per a mi, la condescendència i l'oposició ridícula, no gens enèrgica, que està fent el PSOE/PSPV en tota aquesta situació catastròfica és molt més esperançadora que la política del PP. I ho dic sense ser simpatitzant del PSPV. Què passa amb la gent que encara hi té veu forta i ganes de demostrar que són una oposició progressista i d'esquerres? I hi ha vida més enllà dels socialistes, ho sé, i hi crec fermament, però ara necessitem entendre que tots tenim enfront el mateix problema. Els matisos, ja ens els permetrem més tard.
ResponElimina