Blindats

A Font de Mora, el pitjor conseller d'educació que hem patit i alimentat (però alerta, que tot és superable), li devem el mèrit d'haver posat tot el sistema públic d'ensenyament dempeus després d'una llarga i atònita invalidesa. L'home, però, va fer al capdavall el que sabia: intentar convertir l'escola en un moribund a les portes de la necròpsia, que és per al que realment val un forense. Debades ens vam esgargamellar durant mesos demanant la seua dimissió, que és una virtut higiènica aliena completament a la democràcia de baixa estopa valenciana, i demostrar de pas que el malalt encara gaudia d'una mala salut de ferro. Si Camps, mire vostè, se'n va eixir de tot el merder que capitanejava amb un excel·lent cum laudem i per la porta falsa, i Fabra, don Carlos, té comprada la banqueta dels acusats i potser també els mateixos jutges, i Cotino ni tocar-lo, i Barberà no ha trencat mai un plat, i José Luis Olivas, l'heroi de Bancaixa, i… la sospita que la llei és una espasa de doble tall que sempre fereix pel mateix costat va elevant-se a nivell de constatació empírica. El blindatge (del germànic blenden, encegar, tapar) que protegeix tots aquests manifassers (del llatí magnificum amb un sentit despectiu) que tenen el poder absolut amb el 30 per cent dels vots és una bomba de rellotgeria que el dia menys pensat els esclatarà a les mans. Ni dimissions, ni rectificacions, ni gestos: l'abecè del poder sense complexos que invariablement s'ha aplicat en terres valencianes des dels temps del saltataulells Zaplana. Al contrari, insistència en el lladrocini de la rajola i dels grans fastos, que són esdeveniments només en la mesura de la seua inanitat, fins al col·lapse final, i la col·laboració en la farsa d'una oposicioneta fidel i una majoria entusiasta contra vent i marea i fórmules 1 (malgrat que ha perdut un 70 % d'audiència) que només escandellarà la profunditat de l'abisme quan se sorprendrà amb una pedra lligada al coll al fons del mar parlant amb un fòssil d'hipocamp. Serà aquesta marea mansa que s'emborratxa amb la rojigualda la que, amb l'Estat en fallida, i mentre els banquers es retiren als seus palaus d'hivern amb les butxaques folrades, continuarà declarant-se més papista que el papa. Mentrestant els altres, la massiva minoria que es manifesta de manera tan festiva però que mal que bé es resisteix a la constant batussa, haurà de mirar com trencar tan sòlid blindatge, que no pot ser ni etern ni perfecte, cague en dena.

Publicat a Levante-EMV, dissabte 23 de juny de 2003.