Aquesta és una història com centenars de milers, aquesta és la història singular d'Antoni Ginés Moreno, l'home que va nàixer a Castellar-L'Oliverar el 20 de juliol de 1897 i que va morir assassinat davant el mur de Paterna l'11 de setembre de 1940. Aquesta és la història d'un treballador aficionat a la lletra i la lectura, que escrivia versos per a les falleres del poble, amant de la llibertat i la justícia i afiliat des de 1930 a la Federació Arrossera de la CNT. La història d'un home que acabada la guerra amb la victòria feixista no va voler marxar a l'exili, com tants van haver de fer, qui sap si per no deixar desemparada la nombrosa família, qui sap si perquè sabent-se innocent de tot crim ni li passava pel cap que el condemnassen per allò que no havia fet –santa innocència! Una història de traïcions –la del rector a qui havia ajudat a salvar la pell durant la guerra i que després no volgué intercedir a favor d'ell–, de presons (Sant Miquel dels Reis, on coincideix amb el Doctor Peset, a la Cel·lular de València, cel·la 168, 2ª galeria), maltractaments i tortura, humiliacions i fam, de l'assassinat impune davant el mur sinistre de Paterna. Una història com la de centenars de milers, una història singular de cartes escrites per tal d'infondre alè a l'esposa i la família, plenes de missatges de dignitat i confiança per als fills en què proclama la vigència i veritat del seu ideal. Una història en què amb cal·ligrafia tremolosa sobre el paper –en el castellà obligat pel mitjà però també en el valencià familiar més autèntic– l'innocent s'acara a la mort i llança el seu missatge de nàufrag perquè la veritat siga transmesa, perquè el vent de l'oblit no escombre cap al no-res una vida truncada als quaranta-tres anys. Aquest esforç de la memòria, com centenars de milers d'altres memòries desvelant els crims, clamant per una justícia que sempre fa tard en els laberints legals d'un estat que no vol suturar les ferides sinó enterrar-les en el silenci. La història singular d'una vida i una mort salvades de l'oblit vuitanta-quatre anys més tard gràcies al documental de Toni Ginés Ramos, net d'Antoni Ginés Moreno, que avui es projecta a Alcoi després de l'estrena a Sueca de la primavera passada i a l'espera que prompte puga exhibir-se a València i altres llocs.
"`No féu res, no féu res, i ell en va salvar molts´. / De dol sempre, de dol per a tota la vida". Aquests versos de Vicent Andrés Estellés, de "L'estampeta" del Llibre de meravelles, resumeixen molt bé l'agonia de la postguerra. Però fou un dol que amb el temps es va poder transformar en un clam per la memòria i la dignitat de les víctimes. Aquelles cartes que l'avi enviava des de la presó, amb l'ai al cor perquè potser la següent saca se l'emportaria a ell davant el pelotó d'execució, aquells assassinats legals i multitudinaris de Paterna, aquelles cartes amagades durant decennis potser en una capsa de sabates al fons de l'armari van ser descobertes per Enric Ginés, fill d'Antoni, qui les va posar en mans del net. Toni va començar llavors a fer voltes a la idea d'una pel·lícula que reivindiqués la memòria de l'avi, la història singular d'aquella família de Castellar-L'Oliverar, una història com tantes, un documental que subratllés la innocència de la víctima i la dignitat d'una lluita, les traces imprescriptibles del genocidi, la reparació en la perpetuació de la memòria que val més que tots els subterfugis de la llei.
I heus ací Innocent, el documental dirigit i autofinançat per Toni Ginés, infermer de professió ja jubilat, des del més estricte amateurisme, fet amb l'estima i el rigor de qui sap que compleix un deure, que tanca per a sempre el cercle viciós del silenci i de l'oblit. Ajudat per la càmera i la llum del fotògraf Francesc Vera Casas i de l'enregistrament i muntatge de so de Francesc Vera Vinyoles i el cinematogràfic d'Ivan Arbildua i Álvaro Octavio Moliner, la dramatització d'Erica Molina i Ramon Blasco i la narració de l'enyorada Rosa Balaguer (probablement el seu darrer treball, que no va arribar a veure projectat, ja que la mort se la va endur en 2022), el fil conductor de les cartes interpretades per Paco Morell s'acompanya d'entrevistes que contextualitzen la història fetes al nonagenari pilot d'aviació republicà Miquel Chasán Tamarit, a Enric Ginés, fill d'Antoni, a l'historiador Vicent Gabarda, al politicòleg Joan Cebolla, l'arqueòloga Trini Benavent i el magistrat Joaquim Bosch. Un treball coral, un coral lluminós –per seguir la referència d'Estellés en l'any del centenari– que ha trigat vuit anys a fer-se realitat, i que ara per fi ja és testimoniatge que s'eixampla com un eco poderós, una veritat preservada contra l'ultratge de la desmemòria que nosaltres no podem per menys que agrair i aplaudir de tot cor.
[Publicat al Diari La Veu del País Valencià el divendres 4 d'octubre de 2024.]
