Els vaivens del calendari han aigualit el dia de Sant Jordi amb la coincidència horària del Dissabte de Glòria: molta roba festiva i poc sabó temporal. L'han aigualit almenys a Alcoi, que traslladarà les seues festes formalment religioses i espiritualment paganes a mitjans de maig, cas insòlit que ja veurem com afecta el metabolisme cerimonial dels meus paisans, obligats a traspuar l'alegria del cafè en un mes d'ardències quasi estivals. Són alguns dels problemes de pertànyer a un estat aconfessional de caràcter teocèntric que garanteix la llibertat d'expressió de totes les creences però no la de les no-creences, com acaba de passar a Madrid amb la prohibició de la convocatòria atea. La hibridació festiva no afectarà el ritual barceloní de roses i llibres que, amb permís de la meteorologia, transcorrerà pels carrers i canals habituals. Aprofitant la confusió, em prepare per posar rumb a Euskal Herria, on hem llogat habitació a Orozko, a les envistes de la serra del Gorbea. Des d'allà transformarem el Dia dels Trons alcoià (ara que bufen decidits vents de pau i llibertat) en celebració de l'Aberri Eguna a Gernika, setanta-cinc anys després del cruel bombardeig que va assolar la ciutat. El teocentrisme aconfessional pren allà (i no només allà, ai!) la forma sinistra d'un consens bipartidista que no dubta a posar entrebancs a les expressions i organitzacions polítiques que no són de la seua corda. L'intent de transformació (o ressurrecció, que s'acosta la Pasqua) de gran part de l'esquerra abertzale aplegada en Sortu és ofegat amb el fal·laç argument que es tracta d'un partit hereu de la il·legalitzada Batasuna. És com si al pecador li exigíssem, a més de l'acte de sincera contricció, el canvi d'identitat. Però és que el nacionalcatolicisme és animal molt estrany i exigent per a segons quines coses. I Bildu, l'entramat electoral liderat per Eusko Alkartasuna, se'l miraran amb lupa, no siga cas que s'hi cole algun roig ateu abertzale. El final del terrorisme etarra està sent molt malament administrat pels mandarins de l'estat aconfessional. La por a la llibertat els fa incrèduls davant les expectatives que hi estan obrint els camins de la pau. Santíssima Setmana!
Publicat a Levante-EMV, dissabte 23 d'abril de 2011.
Això de la serra del G-Orbea té ressonàncies molt viciclistes. Pedalant, el calendari sempre ens quadra. Que ho passeu molt bé. I ja que és el que és, bona diada de Sant Jordi. Abraçades a tots dos.
ResponEliminaJosexu