dissabte, 7 de maig del 2011

Fantômas

No deixa de ser curiós que el presumpte assassinat de Bin Laden, a seixanta quilòmetres d'Islamabad, la capital paquistanesa, a mans d'un comando de fornits xicots del SEAL nord-americà, s'haja produït just un segle després que Marcel Allain i Pierre Souvestre escriguessen la primera novel·la protagonitzada per Fantômas i noranta-nou anys més tard de la invenció de Fu-Manxú per Sax Rohmer. El primer era una mena de Mortadelo, un astre de la disfressa més esmunyedís que una anguila; el segon corporificava tots els tòpics de l'oriental pervers i la por al perill groc programat per ensorrar la civilització occidental. Els dos malvats van ser molt populars entre el públic infantil gràcies a la interminable sèrie de pel·lícules que protagonitzaren en els anys seixantes. Pel poc que recorde, els films eren tan dolents que l'estereotipada maldat que representaven es transformava en una innocència còmica que et feia simpàtics aquells eterns escàpols de la justícia. Les coincidències narratives (sobretot pel costat fantasmagòric del relat) amb el xeic terrorista que, segons diuen, ha estat abatut a Abbottabad no acabarien ací. L'operació, en efecte, sembla inspirada en qualsevol de les infinites escenes del western en què l'heroi irromp en el saloon i es carrega el pistoler fatxenda que tenia acollonida la parròquia (i ara dubtem si fou abans l'ou de la ficció o la gallina de la realitat). Tractant-se d'un típic producte made in USA, no podíem esperar que el relat que ens ha tingut amb l'ai al cor durant una dècada acabés d'altra manera. És lògic que en un país tan aficionat al rifle i la pena de mort, Obama haja aconseguit amb aquesta acció (que, no ho oblidem, es passa per l'entrecuix tot el dret internacional) calmar la set de venjança dels americans i uns índexs de popularitat que li negaven els titubeigs reformistes. No ho és tant que Zapatero i tots els altres mandataris i països hagen aplaudit, muts i a la gàbia, un episodi que presenta més ombres que llums i no poques contradiccions en la trama argumental. Llançat al mar, com diuen que han fet, molt ens temem que el fantasma del terrorisme de Bin Laden i Al-Qaeda encara ha de donar molta guerra.

Publicat a Levante-EMV, dissabte 7 de maig de 2011.


1 comentari:

  1. A Obama, i no cregues que no em costa d'acceptar-ho, li deurien de retirar el Premi Nobel de la Pau, ja. Terrorisme d'Estat, pur i dur. Fins els assassins nazis tingueren dret i oportunitat de defensar-se al tribunal de Nuremberg. Si aquest tio és el capdavanter de les democràcies occidentals, ja em diràs. A més, per què han llençat el cadàver al mar al més pur estil "Junta militar" xilenargentina? Bé, canviant de tema, avui comença el Giro. El recorregut espectacular. Pots seguir-lo en Eurosprot i Veo7, que jo sàpiga.

    ResponElimina