Vots útils

Vist que en aquestes eleccions l'esquerra valenciana hi arriba tan dividida com sempre i que els grups civils més dinàmics i nombrosos tampoc no han estat capaços d'inspirar projectes unitaris i engrescadors que forçassen el necessari canvi; vist que el moment d'emergència democràtica que vivim en aquest país s'expressa amb la boca xicoteta quan de dipositar el vot es tracta (no m'espante vostè la clientela amb radicalismes democràtics); vist que els valencians tornem a encapçalar les enquestes patriòtiques de sentiment espanyol, només per darrere dels madrilenys; vist que mentrestant ens han furtat la cartera de TV3 i la de les caixes, per no citar-ne més, i que la barrera ignominiosa del 5% continua desvirtuant la representativitat política dels valencians; vist que els pronòstics de vot (que són molt incerts però no solen fallar) ens anuncien una altra abassegadora majoria absoluta del partit de la gran corrupció a la Generalitat; vist, en fi, tot aquest lamentable estat de coses en una campanya més aviat anodina en què la mar espanyola s'ha engolit la clau de la Matarile valenciana (com si es tractés d'unes generals), no ens queda més remei que serrar les dents i preparar-nos per al pitjor. I serrar les dents vol dir anar a votar, ni que només siga per costum, o per emprenyar, convençuts que els camps de l'abstenció (almenys aquesta d'avui possible) només prosperen a l'esquerra i beneficien invariablement la dreta, que no només controla els mitjans de formació de masses sinó que ha instaurat (Fabra dixit) un sistema clientelar molt sòlid entre la pròpia parròquia i no pocs acòlits. Només aconseguint de mobilitzar un gran nombre de cabrejats de l'abstenció tindríem alguna possibilitat de capgirar una truita que fa tan mala pinta a una setmana de la famosa cita amb les urnes. Dividits, i potser una vegada més vençuts (no només en les votacions), que cada u trie el color que més li rote a l'esquerra d'un PSPV amb tan poc tremp que fins ha amagat les seues sigles en algun armari del carrer Blanqueries esperant que escampe la tempesta. Si hi ha algun vot útil i valent aquesta vegada ha de ser roig i verd i del país (valencià encara).

Publicat a Levante-EMV, dissabte 14 de maig de 2011.