Acaba de prendre possessió el nou conseller d'Educació, Formació i Ocupació (santa trinitat) i exalcalde de Teulada José Císcar. Venint d'allà, on el moscatell més bé equilibra la transparència aromàtica de la llum mediterrània amb la frescor profunda de la terra, podríem pensar que l'home ja deu tenir mitja feina feta. El que passa és que mentre que el José no deixa lloc a dubtes, no sabem si el seu cognom s'escriu amb c o amb s, si és paraula plana o aguda. La confusió ja ve, per aquest cantó, dels temps d'un altre Ciscar, en Ciprià, o de més lluny encara, de don Gregori Maians i Siscar. Si el nom fa la cosa, doncs, no podem dir que tot estiga tan clar com el vi moscatell. Els errors de transcripció antroponímica no són signes menors del maltractament a què ha estat sotmès històricament l'idioma propi. Naturalitzats ja els Escriche, Chiner i tants altres, la moda anglòfona adobada amb la ignorància més flagrant tendeix avui a convertir-nos en planes paraules agudes com Robert o Albert, pronunciats sovint Ròbert i Àlbert. Passe la confusió entre c i s, que a fi de comptes sonen igual, però més valdria conservar l'agudesa si de dirigir una conselleria amb muntanyes de problemes acumulats es tracta. Siscar, doncs, és a dir, lloc on abunda la sisca, planta que també anomenem canyís, canutella, canyavera, canya-xiula, canyet, canyeta, canyissa, canyissot, canyot, canyota, senill i senyís (i passe'm el lector l'abús lexicogràfic). Hereta el confús senyor Císcar, més que no pas un departament, un polvorí que durant el parèntesi estival no amenaçaran perilloses espurnes però que al setembre, quan el moscatell ja serà madur, pot armar-la grossa. De moment ha cantat les excel·lències d'aquell raïm bord de Font de Mora que amb l'excusa del plurilingüisme pretén amarguejar el vi de l'ensenyament en valencià. Per evitar tanta confusió potser necessitarà l'ajuda de Lola Johnson, que s'ocuparà de Turisme, Cultura i Esport i Política Lingüística. Però aquesta ja ha anunciat que el seu propòsit és “vendre la Comunitat”, referint-se al País Valencià, quan tothom sap que ja se l'han venut i repartit i que del que es tracta és precisament de recuperar-lo. Confusa continua la cosa nostra.
Publicat a Levante-EMV, dissabte 25 de juny de 2011.
Publicat a Levante-EMV, dissabte 25 de juny de 2011.
Ostres, el Maians i Siscar. M'has fet memòria d'un treball que férem, el Ramon i jo, sobre ell. Em va quedar la idea de l'erudit com a rara avis en aquest país. I també, que alguns dels millors treballs filològics sobre el castellà són de procedència perifèrica i no mesetària. D'altra banda, dir-te que els teuladins (veritable gentilici dels teuladers, of course) tenen molt mala llet -com és general entre les aus- i quan se barallen fan por. I tot i tindre-ho petit, el bec, fan prou de mal si et piquen. Compte en els teuladins.
ResponElimina