Molt en sintonia amb les rebaixes d'aquests dies, l'aeroport de
l'avi de Castelló, sota el patronatge de Sant Ramon Nonat, està
venda. Per afavorir l'operació, i acomplerts els objectius per als
quals aquell projecte fou concebut com a aparent coitus
interruptus, a saber, i entre d'altres, satisfer l'ego del
megaloman promotor i les butxaques d'uns quants espavilats xuclòcters
de l'erari públic i proporcionar pinso a l'adulador professional
Ripollés, el lot inclou cinc milions de metres quadrats de sòl
propietat de la Diputació, propietat al seu torn del susdit iaio
(ieié). Sembla que el preu estipulat cobriria la inversió feta
llavors (i si algú la coneix al detall que avise), part de la qual
provenia de mans privades que ara recuperarien, suposem que a bon
interès, els diners emprats en el gaudi d'un coitus interruptus
que encara justifica l'existència d'Aerocas, el cul del
president que hi seu al capdamunt, els sous dels directius i gestors
del no-res i la flota de falcons que sobrevolen el cel de la Plana en
prevenció de les invasions de conills. Tot, com es pot comprovar, en
la línia de l'abracadabra insuperable que també portarà a vendre
la Ciutat de la Llum d'Alacant i a llogar el complex de la Ciutat de
les Arts i les Ciències. Res a objectar-hi, doncs, ara que tot
esforç és poc per pal·liar els efectes d'aquesta crisi salvatge
que ens ha caigut del cel, instigada potser pel mateix Sant Ramon
Nonat, i buscar d'estalviar fins a l'últim cèntim. Amb tot, i
dubtant molt que algú amb dos dits de front vulga comprar aquests
mastodonts inservibles encara que siga a preu de saldo, jo m'ho
pensaria dues vegades. Perquè és una llàstima, ara que per fi
València i les seues rodalies estan nítidament situades en el mapa,
i que ja s'organitzen excursions turístiques per visitar els punts
més interessants del bestial balafiament, abandonar un patrimoni que
serà sens dubte, amb el mínim cost (no caldrà ni invertir en
manteniment, perquè les ruïnes tenen un atractiu arqueològic
irresistible), una font segura d'ingressos. Per altra banda, jo no
emularia el model Rato, a qui com a premi per la ruïna de Bankia
l'han ben col·locat a Telefonica, que això costa un ull de la cara.
Siguem seriosos: mantinguem la propietat pública de tan immens
patrimoni de l'estupidesa i comercialitzem, com a made in
Valencia, el fruit més genuí del nostre pensat i fet. Ah, i
posats a estalviar, m'estalviaria els responsables del desastre, amb
permís de Sant Ramon Nonat, amb destitucions i judicis. De res.
Publicat a Levante-EMV, dissabte 12 de gener de 2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada