El fil

Hi ha un fil que uneix la foto del famós i letal trio de les Açores, amb Aznar desmelenant-se patèticament al vent, i els tolls de sang i immundícia que fa anys que embruten el terra i els murs d'Abu Ghraib. El fil, que també passa per Guantánamo i aquelles desferres humanes que els seus cancerbers portaven per corredors enreixats lligats de mans i peus i vestits amb el color butà dels seus uniformes, avui convertits en símbol de la barbàrie, es deté un moment en l'instant en què ses senyories del Partit Popular aplaudeixen entusiastes al Congrés dels Diputats l'entrada d'Espanya en la guerra d'Iraq. Però el que ara ressona amb aires d'escàndol i tímida mea culpa per la premsa de tot el món i que assenyala la CIA (a bona hora!) com a fàbrica de tortures, causa i efecte de la guerra bruta (n'hi ha, de neta?), és vox populi (i perdone el lector tanta llatinada) des de temps immemorials. No debades les imatges de Guantánamo ens eren retransmeses per televisió un dia sí i l'altre també durant la croada amb què es volia justificar la violació sistemàtica dels drets més elementals de l'home (inclosos adolescents enfangats en el foc creuat d'algun desert llunyà). La voluntat propagandística, la visualització de l'horror amb què l'Imperi amenaçava els seus enemics, formava part del pla. De la CIA, sí, de les casernes on s'allotja el poder militar dels EUA, sí, dels despatxos encatifats on persones de carn i os prenen les decisions oportunes, clar. I el pla era i és tan brutal (i tan inútil: això també ho sabem ara) que es deixaven de costat les cauteles amb què en altres temps es tractaven aquests afers amagant-los sistemàticament a l'ull públic. Hi pesava més la necessitat d'acorralar i acollonir l'enemic, d'esbombar als quatre vents tanta crueltat gratuïta (però cruelment pagada amb sang per les víctimes, incloses les anònimes víctimes col·laterals), que no es va tenir en compte que la ciutadania, avisada per l'ull públic, no podia viure eternament sota els efectes de l'anestèsia. Antics torturadors es confessen ara, van destrossar moltes vides, inclosa la pròpia, que malden per exorcitzar fins a través de creatius tallers d'escriptura. Se'ls compadeix, se'ls agraeix el gest i les revelacions. El fil continua estenent-se per les guerres enquistades d'Iraq i Síria, pels exèrcits de fanàtics que s'escampen justificats per l'horror que també practiquen els seus enemics en una espiral que no fa més que retroalimentar-se. Continua la foto amb el trio de les Açores, continuen sense haver de retre comptes per tanta barbàrie i per la bola de neu que creix sense aturador. Molts dels aplaudidors entusiastes continuen escalfant els seus escons i assistint puntualment als seus còctels. I el fil va més enllà, fins a les entranyes d'Auschwitz i Mauthausen o els crims impunes del franquisme. I no cal que al darrere hi haja, per entendre'ns, un estat totalitari. N'hi ha prou d'aplicar la llei del més fort, sense manies ni complexos, embolcallada sovint en el vellut de parlaments democràtics on de vegades se sent el crit i la sang de les víctimes en forma d'aplaudiment, l'eco d'un horror universal que es mou per una espessa teranyina de molts fils.   

[Publicat també a http://www.tipografialamoderna.com/ dissabte 13 de desembre de 2014.]