Aleshores

[Enviada a Levante-EMV, el dissabte 2 de maig de 2009, aquesta columna fou la primera que el diari em va censurar al·legant que la negativa a guardar un minut de silenci a què al·ludeix l'article havia estat desmentida pel mateix responsable. Desmentida de boqueta, però els fets i les responsabilitats de Rus són fets àmpliament documentats. Després d'això, a propòsit aquesta vegada de la columna Onoris causa, de nou censurada, em van fer fora del periòdic després de setze anys de col·laborar-hi. La publique ara que Rus torna a ser figura de rabiosa actualitat. Podeu llegir també, sobre el mateix personatge, aquesta altra ja publicada al blog: El cap dels burros.]

· · ·

Mentre que la grip del porc amenaça de convertir-se en perillosa pandèmia, al País Valencià hem de barallar-nos dia sí dia també amb una malaltia infecciosa no menys letal: la burrera autoritària dels governants. En el pitjor dels casos, doncs, plourà sobre mullat (o qui és desgraciat fins amb els collons entropessa). Li passa al reietó Alfonso Rus el que al vell falangista, que quan sent parlar de cultura tira mà de la pistola. Aquesta gent ho resoldria tot a hòsties, a escopinyades, a exabruptes, i això que asseuen els seus culs en les mol·lícies del poder, maneguen els pressupostos amb la mateixa destresa amb què giren el volant dels seus mercedes i continuen fent negoci sense que ningú els cante la quaranta i sense tallar-se un duro. Aleshores, a quin sant tant de nervi i tant d'insult? No havíem quedat que la vaga de l'ensenyament havia estat un fracàs redó? No estaven tan convençuts de la innocència de l'encara president i amiguito del alma del Bigotes? Aleshores per què el manaire de Xàtiva crida tan alt el seu “¡Abajo la inteligencia!” i promet rematar-nos, als qui usem quan toca els gairebés i els aleshores i altres mots de l'idioma que ells a penes balbucegen per proferir estupideses i emmerdar la democràcia? Si vol rematar els qui a peu de pissarra combatem les ignoràncies és que ens creu morts o moribunds (quant d'esforç esmerçat en la nostra defunció i que vius que som encara plantant-los cara amb paraules, manifestacions i vagues!). S'enganya el tirà analfabet, l'egòlatra absolutista: sobreviurem a aquesta burrera que s'arrela en el franquisme. I aleshores posarem els seus retrats, cap per avall, al lloc que els correspon, al museu de l'Almodí de Xàtiva, colze amb colze amb Felip V, on el poble conserva memòria viva de la ignomínia.