Saials. L'interès i la necessitat

El brutal esquarterament del periodista Jamal Khashoggi al Consolat saudí d'Istanbul, segons tots els indicis a mans de personal a sou del règim teocràtic de Riad, ha tornat a posar en el punt de mira els negocis que molts països decents mantenen amb una de les dictadures més sagnants del planeta. / Amb l'abstenció dels parlamentaris del PSOE i el PP l'Europarlament va votar un embargament conjunt a la venda d'armes a l'Aràbia Saudita. / La participació saudita en la guerra del Iemen, amb milers de civils morts en bombardejos indiscriminats i a conseqüència del bloqueig imposat a l'ajuda humanitària sumats a la repressió a què la petromonarquia dels Saud sotmet el seu poble (segons Amnistia Internacional almenys 147 persones hi van patir pena de mort en 2017) fan més difícil blanquejar tant de negoci tèrbol a la vista del públic. / Ni en el nom d'Al·là ni dels ingents interessos que se n'obtenen, la connivència i camaraderia amb el règim saudita (que controla també no pocs dels fils que mouen el terrorisme islamista) de molts països democràtics cada dia és més difícil de justificar. / Malgrat tot, el president de torn espanyol Pedro Sánchez defensa la venda d'armes a aquell país apel·lant als «interessos d'Espanya», fent bloc amb el PP i amb l'abstenció de Ciutadans al Congrés. / La demagògia en safata de llautó: altrament podrien desaparèixer els llocs de treball que proporcionen les fàbriques d'armes. / Ens hauria agradat sentir el mateix quan el rescat públic a la banca privada, per exemple, o els successius reajustaments industrials i agrícoles, o les pressions per desplaçar seus d'empreses fora de Catalunya o la destrucció del teixit productiu valencià o els premis al frau del Castor. Quants «llocs de treball» no s'haurien pogut crear amb totes aquelles despeses fetes, sens dubte, per «l'interès d'Espanya»? / Es parla d'interès legítim. Ho és el negoci d'armes que promociona guerres (per a què són les armes si no?) i genocidis? És legítim l'interès de la fabricació d'amiant, posem per cas, o de la tala descontrolada d'arbres, o d'empreses periodístiques que fomenten l'odi i la mentida, o…? / Amb tot, hem d'agrair al president la sinceritat, perquè ja se sap què volen dir quan parlen d'Espanya, ja se sap què signifiquen aquestes hipèrboles. Els interessos d'Espanya són, en realitat, els de les seues elits, les grans empreses que porten el negoci de l'AVE o la Fórmula I (Agag, el gendre d'Aznar) de la Seca a la Meca, la monarquia, l'Estat profund que es mou dins l'Estat superficial, tots els que s'amorren a la gran mamella del règim del 78, gestors i polítics inclosos. / Com que aquests interessos privats i privatius rarament reverteixen en l'interès general sinó que més aviat hi col·lisionen, més val que quan parlem del segon ho fem en termes de necessitat, més ajustat a la realitat. / Ells tenen interessos, és a dir, guanys, beneficis, com els que s'obtenen per les hipoteques, perquè tenen els diners, el poder i els negocis, però els altres tenim més aviat necessitats, i no únicament econòmiques ni solament bàsiques. / «El negoci no té cor, el negoci no té entranyes», cantaven Weiss i Baum en El retaule del flautista de Jordi Teixidor, ni el capital té fronteres ni vergonya. Però sí les persones, la majoria de persones. O haurien de tenir-ne –de vergonya almenys. / «L'interès d'Espanya» és realment i en bona part el que va proporcionar tants sucosos com inexplicats dividends a Joan Carles I abans i segurament a Felip VI ara, ja convertit en amfitrió que no mira pèl quan d'allotjar al seu palau (pagat per tots) el sàtrapa hereu saudita Mohamed bin Salman es tracta. Els diners i els collons per a les ocasions i per l'interès d'Espanya. / Qui ho havia de dir, un president socialista defensant l'interès dels monarques i les elits econòmiques amb les pròpies armes. / El pitjor del cas és que tal volta no pot fer una altra cosa, que està en el càrrec precisament per a això. / Amb raó Clausewitz deixà escrit que la guerra és la continuació de la política per altres mitjans. O era a l'inrevés?

[Publicat a Tipografia La Moderna el dissabte 27 d'octubre de 2018.]