Hi ha manera d'eixir per fi de la rotonda o estem condemnats a girar
i girar fins que se'ns acaben paciència i gasolina? Però, la
rotonda, com l'ase que volta la sènia o el peix que es mossega la
cua, el cercle viciós o l'etern retorn, no són més que metàfores.
En termes històrics, res no pot quedar absolutament immòbil,
aturat. Ni es pot recuperar cap paradís perdut, per la senzilla raó
que ni fou mai un paradís ni fou perdut, sinó transformat amb més
o menys terrabastall o discreció a través del temps. El dilema és,
descartada la possibilitat de cap equilibri perdurable i sotmeses com
ho estan les societats humanes a una dialèctica de forces i
interessos enfrontats que van definint en cada moment històric el
sentit del moviment, avançar o continuar retrocedint. La política,
en el sentit noble de la paraula, és l'art de dirimir les potències
en joc d'una manera civilitzada. I necessàriament, respon a uns
interessos o altres. Un dels pitjors mals del règim del 78 ha estat
precisament el desprestigi de la política, la despolitització que
els partits majoritaris han anat induint en la societat. La
incompetència i el camuflatge dels interessos, el blindatge dels
beneficis de tota mena per a la política burocràtica i
professionalitzada, la connivència amb els poders fàctics del
capital que mouen els fils lluny de la mirada del ciutadà, el
control exhaustiu dels grans mitjans de comunicació convertits en
altaveus de propaganda i transmissió ideològica són algunes de les
raons que alimenten la crisi democràtica que estem patint a tots els
nivells. Amb les excepcions que facen al cas, Alcoi reflecteix
aquesta crisi general a petita escala. El disseny autonòmic del 78 i
la tradició històrica de les forces locals potser no deixaven opció
per haver seguit uns altres models, no ho sé, però el cas és que a
Alcoi es reprodueixen fil per randa els vicis de la política
espanyola, avui exhausta. I, per tant, idèntic model «democràtic»:
vota cada quatre anys i oblida-te'n, de la música i el tocador, que
el personal tècnic ja t'ho arreglarà. Així, la política
convertida en mera gestió allunya en realitat el poder de decidir
dels ciutadans sobre els aspectes que més l'afecten. Degudament
portada al terreny de l'asèpsia, desideologitzada i sense ànima, la
política es converteix llavors en un treball que garateix els
interessos dels molt pocs front als interessos de la majoria, del
conjunt de la societat. Però hi ha vida més enllà del bipartidisme
històric d'alternança? No només n'hi ha sinó que l'hem de
treballar i fer possible per eixir de la rotonda i acarar amb
garanties els grans reptes de present i de futur que tenim
plantejats. Cal saba nova a l'Ajuntament, amb projectes engrescadors,
valents i possibles. No feu cas dels qui us diguen, ara que venen
eleccions, que tenen una vareta màgica que tot ho soluciona. Confieu
més en aquelles i aquells que us animen a participar activiament en
la vida col·lectiva, que demanen el vostre compromís, que plantegen
la democràcia d'una manera radical, que confien en l'apoderament del
poble i les seues energies creatives davant els grans reptes. Que
siga el govern dels més preparats, sí, dels més sabuts, però que
tot ho facen a la llum del dia, oberts al plebiscit i control diaris
de la gestió. Confieu en aquelles i aquells que buscaran els grans
consensos de ciutat i país (els propers quatre anys de govern
progressista a la Generalitat hi han d'ajudar). Voteu aquelles
opcions que treballen colze amb colze amb la ciutadania per recuperar
el teixit productiu de la ciutat amb idees clares per a la
comarcalització i la construcció del País Valencià, per enfortir
la musculatura civil, per desplegar l'autogestió i el dret de
decidir-ho tot, per situar la cultura, l'educació i la sanitat en el
centre del projecte ciutadà, per potenciar el transport i la gestió
pública dels serveis i uns mitjans de comunicació públics de
qualitat. Voteu aquelles opcions que aposten decididament pel
valencià i la cultura pròpia, pels principis de sostenibilitat
ecològica i per la igualtat de gènere, pels valors republicans.
Guanyeu amb el vostre vot i amb el vostre esforç i il·lusions un
Alcoi per al present i per al futur, guanyeu amb la vostra ciutat un
País Valencià més just, més ecològic i més lliure.
[Publicat a Tipografia La Moderna el dissabte 18 de maig de 2019.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada