Ja se
sap que l’amor, o com es diga, és una bomba de rellotgeria.
Sobretot quan va entreverat, com la cansalada, amb coses menys
etèries com els diners, el poder o els cotxes de luxe, posem per
cas. El que més sorprén d’aquesta història d’amor o desamor,
que no sabem molt bé com definir-la, entre Victoria Álvarez i Jordi
Pujol Ferrusola, hereu de l’expresident Pujol, amb la dirigent del
PP Alicia Sánchez-Camacho en el paper de confident o alcavota i
micros detectivescos emboscats entre les flors de la taula d’un
conegut restaurant de Barcelona, és un detall sobre el qual els
diaris hi han passat quasi de puntetes. Al final d’un d’aquells
correus electrònics tan exemplaritzants, d’una qualitat literària
situada quasi a l’alçada estratosfèrica de les converses
telefòniques gravades entre el Bigotes i el seu amiguito del alma
Francisco Camps, i a manera d’estocada letal, la tal Victoria
rebla: “¡Viva España y viva la Roja!”. Dit, és clar, amb
ostensible voluntat de fer mal, de burxar en la ferida identitària,
com la ILP que pretén imposar la matança de bous a Catalunya. Per
això diem que l’amor és una arma de doble tall i a la que bades
es gira pel costat dolent amb voluntat torturadora, com va fer la tal
Álvarez en no ser satisfetes, sembla, les seues pretensions de
cobrar comissions de presumptes negocis milionaris que portaria entre
mans el seu examant. Tot això, a més, quan l’asteroide 2012 DA14
passa fregant la terra a 28.100 km/h, amb els seus 50 metres de
diàmetre i una massa de 130.000 tones. Pedretes erràtiques com
aquesta s’acosten al planeta cada 40 anys, però no habitades per
cap Petit Príncep que, en el terreny de les fantasies, pogués
combatre contra el drac de la corrupció i l’estupidesa, inclosa la
derivada del desamor o com es diga. Sumits en el fangar de la crisi i
de la corrupció, dues cares de la mateixa moneda, aquestes històries
de Mataharis d’opereta, com pedretes enmig l’univers rocós de la
misèria, vénen al capdavall molt bé per desviar l’atenció de la
podridura sistèmica que ens ofega i que ningú, des del poder, no
sembla realment interessat a remeiar. Bon viatge, asteroide.
Publicat a Levante-EMV, dissabte 16 de febrer de 2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada