Cos pedal

És increïble la capacitat d'adaptació dels cossos (amb els seus respectius òrgans, com va establir Darwin) a les seues funcions, determinades al seu torn per l'hàbitat. Clar que per a això cal un temps més o menys llarg d'evolució, de manera que els éssers més ràpids a transformar el seu cos d'acord amb exigències de funcions i hàbitat tenen més possibilitats de sobreviure. Això explica que hi haja cossos, com aquell qui diu, per a tots els gustos. És en la zoologia política, la que ara ens interessa, on els fenòmens d'adaptació corporal són més virulents i accelerats, potser per l'especial agressivitat del medi en què aquests animals viuen. Hi destaquen els vertebrats majors anomenats conservadors, que ocupen extenses praderies on poden depredar a cor què vols, raó per la qual alguns exemplars de l'espècie poden atényer proporcions gegantines i viure un fotimer d'anys. Especialitzats en la conservació a ultrança, mitjançant mètodes legals, paral·legals o directament il·legals, dels seus territoris de caça, per la seua golafreria aquests animals poden arribar a ser molt perillosos per a l'equilibri ecològic. Un exemplar molt vistós d'aquesta espècie és la femella cos pedal, anomenada així pels zoòlegs per la manera automàtica i extremament agressiva, com una matraca que gira sense descans, com defensa el grup de les envestides de qualsevol indici de llum, claredat o crítica fundada. La cos pedal és molt perillosa quan se sent acorralada o és agafada en una mentida, perquè llavors el seu aparell fonador comença a emetre una sèrie de sons estridents i amb el pedal a tota pastilla repeteix mecànicament i separant bé les síl·labes in-dig-na-da. Arribat a aquest grau de paroxisme, els experts recomanen des de fa temps fumigar una paraula tan manida com indignitat i derivats, que tant pot servir per a definir una cosa com la seua contrària (posem per cas, un jove en l'atur o una secretària general del PP nadant en la immensa piscina de la corrupció), agafar el bou del problema per les banyes, o el cos pel pedal, i, en un esforç solidari, inajornable i democràtic enviar aquestes perillosíssimes bèsties a les andrones de la història perquè les praderies tornen a ser habitables. (Aclarim als aficionats al noble art de la bicicleta que tot i la coincidència terminològica, la cos pedal i els altres individus d'aquesta espècie avui en vies d'extinció evoca a tot estirar una bicicleta, sí, amb pedals, però estàtica, que va cavant en terra la pròpia tomba.)

Publicat a Levante-EMV, dissabte 2 de febrer de 2013.