La
revolució democràtica de Catalunya i
la construcció de la
república està trencant molts dels esquemes amb què l'anàlisi i
teoria política anaven tirant. Contràriament al que podíem
esperar,
aquest envit
democràtic no està suscitant la solidaritat, ni tan sols la
simpatia, que es mereix, cosa més que lògica
en el cas de les elits, dretes i
estructures a què s'enfronta
directament sinó tampoc en les denominades esquerres amb veleïtats
més o menys republicanes. Ben mirat totes les revolucions desfan els
motles de les que les van precedir, perquè tota revolució, si ho és
de veritat, s'inventa a ella mateixa. La incomprensió del fenomen a
dreta i esquerra parteix òbviament de la ignorància (de les
circumstàncies històriques i actuals de la societat catalana), de
la mandra que significa pensar i replantejar-se coses, de càlculs
electorals partidistes, però
sobretot
d'una (in)cultura que s'abeura
en les fonts ancestrals de
l'espanyolisme catalanofòbic (si és que n'hi ha que no ho siga).
Així, una de les coartades que l'esquerra de l'espai que representen
Podemos-Izquierda Unida i les seues variants territorials, és que no
es pot fer una revolució liderada, diuen, per la burgesia i la
dreta. Obvien, d'aquesta manera, que la gran burgesia catalana, la
del «pont aeri», la que representen La Caixa o el Banc Sabadell, el
Círculo Ecuestre, Foment del Treball i
d'altres, és contrària, en aliança amb la gran burgesia espanyola
parasitària del
BOE i de l'espoli de l'Estat,
a la independència. Col·locar, per altra banda, el PDEcat en el
mateix sac del PP o el C's, en tant que «dreta» sense més, és
simplificar i fer trampa. ¿És el mateix una més o menys dreta
catalanista de tradició republicana i democràtica, que patí la
derrota civil, la mort i
l'exili que el franquisme victoriós
de tota la vida? ¿I com pot
ser que germans de classe i ideologia «dretana» s'hagen separat
en víctimes i botxins?
És lícit col·locar-los en el mateix sac quan ara com ara són
irreconciliables? Més que per apriorismes fàcils que ens van molt
bé per calmar
la (mala) consciència i creure'ns
que controlem des del sofà de casa la realitat, punyetera, subtil,
esmunyedissa, potser hauríem de pensar més en què fan les persones
que en què són o diuen ser. Mal encaixa la radicalitat democràtica,
que estan tornant a pagar amb multes, exili i presó, o les lleis
contra els desnonaments, el fracking, la
pobresa energètica o la
renda garantida, totes
tombades per l'Estat, amb les definicions a l'engròs de «burgesia»
o «dreta». Sense comptar que en l'actual PDEcat hi conviuen des de
socialdemòcrates i democristians a liberals i conservadors. El
mateix passa en l'espectre de l'esquerra. Vistes les coses amb
perspectiva,
qui gosaria afirmar encara
que el PSOE és d'esquerres,
o federalista, o republicà, mentre avala el 155 i dona suport a
Rajoy? Sol passar que els
mateixos que es curen en salut i dimiteixen
de la responsabilitat històrica de donar suport al procés de
Catalunya des d'una perspectiva republicana, democràtica i de
classe, acusant-lo de «burgès» (una fal·làcia més vella que el
pixar), s'han fet un fart de pactar amb la burgesia des de la
«reconciliación nacional»
de 1959, la Constitució, els Pactes de la Moncloa o la Reforma
Laboral, de l'acceptació de la monarquia o les lleis de punt final
dels crims del franquisme. Hi ha també el malentès del que
anomenarem, amb permís del diccionari, la «dirigitis»: no poden
entendre un moviment transversal, que s'orienta de baix cap a dalt i
s'enforteix en els lligams i la confiança entre el poble i les seues
institucions perquè és una cosa inaudita en la tradició política
espanyola. Siga com vulga, i sense necessitat d'avalar la
independència, l'esquerra i els altres
pobles de l'Estat estan
perdent una ocasió d'or
per obrir
camins d'aprofundiment democràtic i
republicà en la defensa decidida del dret de decidir i de les
sobiranies populars. O és que no els interessa i prefereixen
continuar fent la viu-viu pels segles dels segles? Podem dir, així,
que siguen forces d'esquerra i que siguen útils per a les causes
populars?
[Publicat
a Tipografia la Moderna el dissabte 16 de desembre de 2017.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada