Batre
els propis rècords, com si això fos tan fàcil, ja forma part de la
rutina de l'independentisme català. Marca de la casa, estil Kilian
Jornet o el Barça de la darrera dècada, per tirar mà del conegut
exemple esportiu. La normal anormalitat, però, no pot restar ni un
gram de valor al mèrit acumulat ni al que es demostra en
cada nou
repte./ La guàrdia urbana de
Brussel·les parla de 45.000 manifestants. Altres fonts n'eleven la
xifra fins a 90.000. La premsa espanyola del règim es manté contra
vent, marea i evidències en els 10.000. Això també forma part de
la normalitat./ «Se cree el ladrón que todos son de su
condición». No sé per què no
s'apliquen a ells mateixos un proverbi tan assenyat. Titular d'El
País: «El
separatismo pasea su odio a España por las calles de Bruselas».
Ni un sol aldarull remarcable en aquests anys, ni un vidre trencat,
ni un paper en terra. No volen entendre que les coses es poden fer
d'una altra manera, perquè ells no les saben fer sinó odiant els
diferents, fomentant la catalanofòbia, aplicant l'argument de la
porra i el (seu) DNI. A més del nombre de manifestants, hi ha la
qualitat, la força democràtica basada en la raó i justícia dels
arguments./ Un dels ases (que no asos) de C's feia mofa de la
manifestació de Brussel·les. Deia que el que importaven eren els
vots, no els «manifestòmetres», pensant-se que els del 155 ja
tenen la partida guanyada. Però el cas és que les forces
independentistes han guanyat totes les eleccions fins ara més
el referèndum de l'1 d'octubre. És típic del llop feixista, quan
li convé, posar-se la pell de corder demòcrata. Si tant s'estimen
els vots, com és que no han permès mai un referèndum pactat i
vinculant per a Catalunya?/. Un altre ase del mateix partit deia que
li importaven més els presos d'arreu del món i les foques [sic]
que els presos polítics de
Catalunya. Gràcies a l'estat d'excepció que des de Catalunya
s'escampa
arreu d'Espanya, miserables com l'al·ludit poden amollar les seues
bajanades amb alegria torera.
El poble i les urnes els passaran factura./ En una democràcia
normal, Albiol seria excepció i no norma. És clar que en una
democràcia homologable el partit més corrupte d'Europa ja faria
temps que estaria il·legalitzat. Aquest fantotxe no només es
carregaria el model d'escola pública i la TV3 sinó que prohibiria
l'estelada al carrer (mentre promociona l'esvàstica i la bandera
borbònica amb l'aguilot)./ Que diguen el que vulguen els seus
mitjans de deformació de masses. Centenars de bombers vestits de
feina donen sang en un hospital de Brussel·les: «El procés cap a
la independència ha estat i serà sempre no-violent i pacífic. No
vessarem ni una gota de sang per la República Catalana: és massa
valuosa. Això sí, la donarem!»./ Quan Pablo Iglesias va despertar
de la seua melopea (art de formar melodies) el feixisme encara era
allà vetlant armes i ben despert./ La capital d'Europa va reunir dos
mons distants i distints: l'esforçada dignitat d'un poble de fermes
conviccions democràtiques i europeistes passant fred alegrement al
carrer, la trista calefacció dels buròcrates mirant-s'ho
fredament des dels despatxos. Només el poble, els pobles, salven el
poble, salven Europa.
[Publicat a Tipografia La Moderna el dissabte 9 de desembre de 2017.]
[Foto de Jordi Borràs per a Vilaweb.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada