Així ha titulat Josep J. Conill (Castelló de la Plana, 1961) l'últim aplec d'aforismes, publicat per la benemèrita Editorial Afers. Pertanyent al molt noble i inveterat club dels escriptors ocults (o ocultats), Josep J. Conill s'ha dedicat a la sociologia del llenguatge, la crítica cultural i literària i la creació més estrictament literària en forma de reculls d'aforismes i poesia. I s'ha guanyat la vida fent classes a Secundària. Va començar a publicar a finals dels setanta en una de les revistes guerrilleres amb què els joves de l'anomenada transició començaven a traure el cap i engreixar els mecanismes d'una llengua rovellada per segles de persecució i menyspreu. Ens referim a Llombriu. Quaderns de literatura, gestat i escampat des de Benicarló, la Plana i València sota el comandament de Josep M. San Abdón i Rafael F. Molina, equip que més tard completaria Lluís Roda.
Estelles sota les ungles ve precedit de dos llibres d'aforismes, Submarins de butxaca (2008) i Sic transit gloria, mindundi (2015), els assaigs de sociolingüística Del conflicte lingüístic a l'autogestió (2007) i Entre Calimero i Superman: una política lingüística per al català (2012), i els poemaris Despossessió (2002), La nit en blanc (2011) i Signes antipersona (2016). Una no gens negligible quantitat de papers d'alta volada i una passió literària a prova de bombes d'ocultació fan més sagnants les mancances que la cultura dels valencians presenta encara, per la por dels uns i la pena dels altres, que adorant un parell de déus es pensen que es poden permetre el luxe suïcida d'ignorar la resta del panteó. Al capdavall una cultura no sobreviu només amb símbols i festives celebracions, sinó que es construeix dia a dia, a peu d'obra, corregint i augmentant el llegat rebut, obrint nous finestrals a la llum. En aquest sentit em sembla impagable la tasca de gent com Josep J. Conill, i la d'altres ocults o ocultats que contra vent i marea i aliens a suborns, aplaudiments i ensabonades, planten cara a les paraules, apunten els dards, escarboten amb les ungles si cal.
Per molt que el que en resulte siga això, clavar-se estelles sota les ungles, que tal vegada és el preu de la lucidesa que un escriptor ha de buscar i acaba pagant. Perquè lluny de voler remeiar els mals que assetgen la condició humana, la humil funció d'una literatura arrelada i compromesa no pot ser altra que procurar una certa claror als qui no s'hi veuen, denunciar les mordasses, combatre les morals que ens volen submisos i alienats. El títol del llibre prové d'un dels aforismes del llibre, que es completa així: "Els seus aforismes són estelles clavades sota les ungles brutes de la moral". Amo d'una prosa implacable i impecable, el ventall de temes que es despleguen al llarg de les quasi dues-centes pàgines de l'obra apama bé les preocupacions personals i els punts candents de la contemporaneïtat col·lectiva. El llibre dedica especial atenció a la pròpia condició d'escriptor, a les aproximacions a una definició del fenomen literari, a la naturalesa de l'aforisme ("L'aforisme ideal és aquell joc de llenguatge consistent a desencadenar convulsions semàntiques a l'interior d'un enunciat tan atapeït com la cabina dels Marx", "L'aforisme com a literatura a dieta, per tal d'evitar acabar embafat per l'escriptura"), a l'envelliment ("laboriós procés de començar a exiliar-se d'un mateix"), a la filosofia, la religió i la ciència ("El propòsit de les religions és donar el món per acabat; la tasca de la ciència, inaugurar-lo cada matí"), al llenguatge, als processos alienadors del capitalisme ("El turista, a diferència del viatger, no sol ser sinó un cul de mal seient armat amb una càmera fotogràfica"), a la política i a l'Estat ("Invocar la llei per a reprimir la dissidència és la coartada que esgrimeix l'Estat de dret quan perd tota legitimitat i s'aferra desesperadament al dret del més fort"), els conflictes socials ("No hi ha cap situació d'opressió nacional o de classe que no es pugui legitimar jurídicament mitjançant el corresponent imperialisme de la llei"), el feminisme ("Cada dia esdevé més evident que el nou home és la dona"), el feixisme ("Per a una definició de feixisme: política de les baixes passions") i, en fi, un univers d'elements ben travats que només el temps i el rigor poden acabar d'organitzar. I on esclaten sovint les supernoves de la pura poesia: "Quan copulen dos àngels s'accelera el batec silenciós de l'instant". Fet i fet, un llibre ple de saviesa, mordaç i radical, que dona pistes molt valuoses sobre moltes de les misèries que defineixen el nostre temps i algunes de les claus que ens permeten obrir-nos a la comprensió de la complexa, esmunyedissa i terrible condició humana.
[Publicat al Diari La Veu del País Valencià el divendres 23 de febrer de 2024.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada