Èrato. Converses literàries amb Josep M. Sala-Valldaura. Josep Antoni Clua, Jaume C. Pons Alorda, Joan Ramon Veny-Mesquida (ed.). Càtedra Màrius Torres d'Estudis sobre Patrimoni Literari Català, Universitat de Lleida. Setembre 2025.
· · ·
Heus ací un llibre imprescindible que ens arriba com una autèntica summa del saber i fer poètics de Josep M. Sala-Valldaura (Gironella, el Berguedà, 1947), poeta, assagista, professor, investigador i traductor, home que des dels anys setanta ha estat un dels més lúcids i persistents fars de la vida literària catalana. Imprescindible, dic, per a tots aquells qui ens movem pels camps oberts de la literatura i les humanitats, poetes i escriptors, estudiosos i estudiants, professors o simples lectors exigents. És d'aquells llibres que ens hauria agradat tenir sempre a mà en els ja llunyans dies de la universitat, o quan fèiem classes de Secundària, i ara, per fi, ve apuntant a nous horitzons o a desempolsegar-ne d'altres d'abandonats en no pocs viatges de l'oblit. Certament, com afirma Josep Antoni Clua en les pàgines inicials, una obra com la que ací es condensa només pot ser fruit d'una passió constant. El llibre en ressegueix pas a pas la construcció des del nucli originari i candent, la declarada voluntat de Josep M. Sala-Valldaura d'esdevenir poeta: "la meva voluntat ha estat la de ser poeta, i les altres activitats literàries van néixer al servei d'aquest objectiu". El bon lladre que furta la veritat de les paraules –i té el seu paral·lelisme en Prometeu, amb l'ajuda del qual reblem la síntesi: el foc de la veritat de les paraules– va anar completant-se amb l'advocat que mira d'explicar quines lleis regulen aquest robatori (si molt convé per saltar-se-les). Per inquietud, per passió, per professió –de fe–, el poeta (el lladre) i el crític, assagista i professor de literatura (l'advocat) van fondre's en la mateixa persona per donar lloc a una de les aventures intel·lectuals més atractives dels nostres dies. Com que la poesia "desborda les fronteres del logos", no és estrany que puga arrelar aviat en l'home capaç d'apropiar-se del foc sagrat (o secret, com acostumava d'anomenar-lo el poeta alcoià Joan Valls i Jordà) si és hàbil i sensible per a l'art de la substracció. Però per exercir amb destresa l'ofici d'advocat cal picar molta pedra, madurar molt lentament, llegir sense descans i mantenir una passió indeleble pel coneixement. A recórrer tots aquests dos camins sense fi que s'entrecreuen ha dedicat Josep M. Sala-Valldaura tota la seua vida.
El llibre, que es presenta en forma de conversa literària, s'obri amb el ja citat pròleg de Josep Antoni Clua per traçar el perfil biogràfic de l'autor. Hi segueix el catàleg complet i actualitzat de l'obra literària de Josep M. Sala-Valldaura, dividida en els diversos apartats que la conformen: poesia (amb no menys de 27 títols), llibre d'artista, narrativa, memòries, teatre, assaig i crítica literària, assaig acadèmic, edicions crítiques, història de la literatura, estudis, introduccions, notes, coordinació de monogràfics, traduccions, poemes en antologies en altres idiomes, poemes de l'autor traduïts al castellà, portuguès, francès, anglès, romanès, basc i alemany, poemes musicats i treball fotogràfic. Un simple repàs a aquest llistat d'obres pot donar idea, en extensió, de l'enorme treball desplegat fins avui per Josep M. Sala-Valldaura, que en els darrers anys ha donat a conèixer títols tan importants com Coordenades (2018), Refer el no-res (2022) o Quasi muts (2023) en el seu vessant més poètic de lladre del foc sagrat de la veritat, o La poesia catalana i el silenci. Tot dient el que calla (2015), Cartes d'un poeta gran. Llibre (de) bord (2020), Acords i ruptures: deu aproximacions a la poesia catalana (2023) o La serp i la poma: al voltant del llenguatge poètic (2023), com a assagista.
De fet el llibre que avui comentem es forneix molt equilibradament d'aquestes dues fonts, íntimament lligades com queda dit. L'autor hi desplega els seus coneixements sobre tot de temes relacionats amb la poesia i el llenguatge poètic i els il·lustra sovint amb exemples de poemes propis. Així, Èrato no només fa a mans del lector una selecta antologia de l'obra del poeta, molt útil per qui s'hi comence a endinsar, sinó que resumeix molt didàcticament les tesis principals de la seua faceta assagística i investigadora tal com les coneixem en els assajos citats més amunt. D'aquí la qualificació de summa que hem fet servir al principi de la present nota i que ho és no només perquè arreplega les conclusions pròpies del nostre autor sinó també les que han anat il·luminant els principals corrents i escoles contemporanis sobre els mateixos temes. La conversa (que com és lògic s'esplaia molt més en les respostes a partir d'unes preguntes que hi actuen com una palanca o clau que obri molts panys, dit amb ecos estellesians) va avançant amb la solidesa d'una escriptura molt ben travada que combina harmònicament el rigor amb l'amenitat i la voluntat pedagògica. La senzillesa, com sabem, pot casar bé amb la complexitat dels raonaments i motius que s'assagen. En aquest sentit el llibre concentra totes les virtuts del bon manual de literatura, com a compendi de saviesa que no descuida la part funcional i pràctica, però sense renunciar mai a despertar en el lector el plaer autèntic de la lectura, que s'ofereix així a un ventall de públic potencialment molt ampli. En l'obtenció d'aquest plaer hi juga un paper principal, com en tota obra literària exigent, la qualitat humana de la veu que sentim parlar, les constants vitals que n'expliquen quefers, passions i peripècies, el perfil moral d'algú capaç de transmetre la veritat ran de terra i mirant als ulls, sense les ínfules ni els dogmatismes que la malmetrien. Perquè l'autèntica saviesa no vol èmfasi ni subratllats balders, sinó que ens convida a continuar el camí pels nostres propis mitjans. Èrato és, més que una escola literària sencera, una lliçó de vida. Com en el poema de Coordenades "Curriculum del Raval de Jesús", un dels més punyents testimonis d'una infància que he llegit mai, i per contrast amb l'amarg pa negre de la postguerra inacabable, ací teniu un llibre que és tan bo com el pa fet de farina ben blanca, naturalment de blat. La literatura i la cultura catalana estem d'enhorabona.
[Publicat a Saó núm. 520, gener 2026.]
