Preguntes

Avui ja sabem, amb xifres a la mà, el que ahir només sospitàvem, que el País Valencià és el més sacsejat per la crisiestafa (híbrid que ja hem d'incorporar al diccionari) a nivell espanyol i on més persones han estat despullades de les seues cases en 2011 (13.711). Malgrat això, el portaveu del Consell, José Císcar, assegura tenir una tranquil·litat absoluta amb els venciments de deute públic dels propers mesos. Bé, la tranquil·litat, la inconsciència o la demagògia van com van, i sempre hi ha qui crida els bombers només quan el foc li crema les pestanyes. Diu que confia en el mannà de l'Estat central, que és una versió més del vell conte de la lletera. Els altres, en canvi, no tenim més remei que confiar en coses més pedestres i continuar preguntant, que per això hem fet una vaga general. Perquè una vaga no és una resposta sinó un interrogant més gran que un contenidor de Calatrava. Els del govern de Madrid ja han dit que no pensen canviar ni una coma de la reforma (un altre eufemisme per dir espoliació) laboral al·legant l'escassa incidència de la protesta, de la pregunta. En el terreny que trepitge, el de l'educació, el seguiment de l'aturada ha estat del 60 %, però no pense perdre el temps ballant amb xifres, que són les més lletges, i sé a més que això depén de què mires, si les botigues del centre obertes o les multituds que van recórrer una vegada més i en major nombre la primavera valenciana. Rajoy i companyia no voldran caure del burro fins que el foc no els socarrarà les parts pudendes intentant salvar els mobles de banquers i grans empresaris a costa del contribuent. Quant als sindicats grans, els primers sorpresos per l'èxit de la convocatòria, hauran de revisar la ferralla d'arguments, el de la idíl·lica pau social o el de l'estat del benestar, gràcies als quals han pogut fer la viu-viu davant la pandèmia de l'atur o assumir la incultura del xandall, el futbol, la tele i el supermercat. Si creuen que hem fet vaga només contra aquesta reforma laboral és que no entenen res. La batalla és per una altra cultura i una altra societat, aquella per la qual els treballadors es llegien el periòdic en rogle a la porta de la fàbrica o el tall.

Publicat a Levante-EMV, dissabte 31 de març de 2012.