Penitència

Res millor per estimular la resignació i la penitència consubstancial a aquests catòlics dies que presentar els pressupostos de l'Estat per a 2012 amb justa antelació. Les processons i tots els altres espectacles que, amb permís de la meteorologia, esquitxaran de roja sang, encaputxats, tambors i cera La Pell de Brau (“Prou saps com passen pel forat / d'un ull d'agulla, ben untat, / a cor què vols, grassos camells / i el llarg ramat que put com ells”, diu Salvador Espriu a Setmana Santa), trobaran entre tanta retallada sobrats motius per a l'ascesi i el patetisme. I si alguns fervents devots de la passió i la mort de Jesucrist es queixaven aquests dies de la confusió entre les sagrades tradicions i els haloweens de tota mena, que es consolen pensant que les estretors de l'actual viacrucis materialitzat en els pressupostos són llavor fèrtil de metafísica i de candidats forçats a genuïna penitència. Clar que, com es veu, la tisora del sastre és molt selectiva i retalla un 44,9 per cent els diners a Catalunya, un 34,5 al País Valencià i 500 milions a les Illes Balears, per exemple, però deixa intocades o quasi altres substancioses partides, no per casualitat destinades a la Casa Reial, l'Església Catòlica i el Ministeri d'Interior, amb incompliment flagrant de les lleis estatutàries (és a dir, de l'Estat). I si pelut ho té Mas per defensar ara el seu pacte amb el PP, Alberto Fabra, que a fi de comptes representa un país programat per oferir noves glòries a Espanya, i José Ramón Bauzá, l'ariet mallorquí contra el català, s'apliquen disciplinats a les deixuplines. Ni pel cantó de les desgràcies compartides podem esperar així la unió de la gran família. Rebla el clau de la penitència l'anunciada amnistia fiscal o carta de naturalesa al frau dinerari, versió en temps de crisi de l'exarceració de xoriços marginals que es fa per Setmana Santa, quan més valdria posar en marxa una amnistia hipotecària que alliberés milers de famílies del jou del desnonament. Paciència i penitència, més monarquia d'urdangarins, més monges furtanadons i forces més armades en prevenció de les inevitables revoltes que seguiran a les processons i als pressupostos, Deo Gratias.

Publicat a Levante-EMV, dissabte 7 d'abril de 2012.