Risc de longevitat

Fins fa poc, quan llançaves una moneda a l’aire podia eixir cara o creu, a raó d’un 50 % de probabilitats per a cada cas si les matemàtiques no fallaven. La cara era l’esperança de vida, variable que amb d’altres factors de similar transcendència indicava el grau de desenvolupament de les societats, i la creu, doncs qualsevol de les circumstàncies negatives que la podien més o menys escurçar (obviava dir que fins no fa gaire la vida era considerada una realitat positiva, si més no en teoria). El cas és que en coherència amb els temps d’estretors que corren l’esperança de vida s’ha transformat en risc de longevitat i tots els càlculs de probabilitats se n’han anat en orris perquè la moneda sempre cau per la banda de la creu. Al pas que anem ni els matemàtics tindran feina, tot i que no és pla d’esmenar la plana a tota una Christine Lagarde, presidenta del Fons Monetari Internacional, que per evitar-nos el risc de longevitat proposa retardar l’edat de jubilació i retallar les pensions. No és que, sospitem, el capitalisme s’estiga refundant a compte de la crisi sinó que està concentrant-se en l’essencial de la seua idiosincràsia (amb perdó) i per això ha d’esborrar qualsevol rastre d’humanitarisme propi d’èpoques optimistes. En tot cas, jo de la senyora Lagarde i els savis escurabutxaques de l’FMI no ho plantejaria tan cruament per no espantar un personal amb seriosos dubtes sobre la utilitat d’un sistema que sempre dóna creu i sempre sobre els mateixos. A veure si amb una mica de sort prospera l’exemple de Dimitris Christoulas, el jubilat que es va suïcidar a Atenes, i va minvant el risc de longevitat, cosí de la prima de risc que no para de sacsejar els mercats. Encara que hi ha altres mètodes de provada eficàcia, callarem per no donar més pistes, amb l’esperanca que hi haurà per fi una legalització massiva de l’eutanàsia.  

Publicat a Levante-EMV, dissabte 14 d'abril de 2012.

 

Foto d'EFE d'una de les protestes a Grècia per la mort de Dimitris Christoulas. ABC 11 d'abril de 2012.