Per
bé que ningú no sap exactament què és la realitat, és tan real
que tard o d'hora acaba per imposar la seua evidència. De manera que
tots els intents per amagar-la o escamotejar-la a la llarga estan
condemnats al fracàs. Va passar amb aquells filets de plastilina de
Rajoy que es van convertir prompte en el major desastre ecològic de
les últimes dècades. O amb l'accident de metro de València, els
morts i ferits del qual van carregar sobre l'esquena del maquinista,
que a més ja era cadàver i no podia dir ni mu, per estalviar-se el
deure de donar la cara i assumir responsabilitats. Per no dir res
sobre l'aforament exprés de l'exrei, fet amb la nocturnitat de la
majoria del PP i la traïdoria dels cleptòmans del poder, per molt
que per la realitat del fum que et fa tossir és fàcil localitzar la
realitat del foc que et crema. En aquest cas tenim un bonic exemple
de com funciona la igualtat dels ciutadans (o fóra millor dir-ne
súbdits?) davant la justícia en un estat de dret o de com blindar
una realitat tan evident i vergonyosa que faran mans i mànigues
perquè no isca a la llum i continuar així el festí entre visques i
aforaments. Els exemples sobre aquesta opacitat sinistra són tan
abundants i coneguts que farem bé de no cansar el lector. Però el
recent i espectacular cas de Castor sí mereix ara algun subratllat
per tot el que està traient a la llum, no en forma de gas sinó de
pura podridura. ¿Per què els inventors d'aquest trasto inútil i
contaminant col·locat a vint quilòmetres de Vinaròs van elegir el
nom del popular rosegador per a una cosa tan lletja i un negoci brut
tan perillós per als indígenes? A més dels perjudicats directes
(tots els contribuents) per la maniobra de don Florentino Pérez, amo
també de l'empresa Real Madrid, i altres energúmens, el govern del
Canadà, on el popular mamífer és mascota nacional, hauria de
personar-se en una querella contra aquest frau. ¿Què els devem
haver fet, o què no els hem fet, a aquests senyorets de Madrid
còmodament instal·lats en despatxos blindats, perquè ens òmpliguen
la terra de terratrèmols, neguen primerament i reiterada la relació
entre la causa i els efectes dels sismes i acaben finalment baixant
del burro del Castor, no sense abans haver-se assegurat la
substanciosa suma de 1.600 milions d'euros que l'Estat haurà de
tornar-los en concepte d'indemnització perquè la realitat és molt
tossuda, fins i tot entre gent de molta pasta? Faves comptades: don
Florentino s'embutxaca la inversió i no perd ni un duro en un negoci
que ja era ruïnós abans de nàixer i que figurarà en els manuals
d'economia com el paradigma d'un mercat lliure i sense riscos sota el
paraigua del Boletín Oficial del Estado (espanyol, amb perdó).
Endevine l'amable lector, com en el cas de l'aeroport de l'abuelito,
qui desmuntarà el muntatge i qui pagarà el beure sense haver-se fet
ni un colp. Premi!
[Publicat també a http://www.tipografialamoderna.com/ dissabte 28 de juny de 2014.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada