Lluís Llach va publicar el disc Verges 50 l'any 1980.
L'artista empordanès hi posava so als records de la seua infància
al poble. El vent, amb aquella tramuntana tossuda que explica molt bé
certs trets del caràcter del país, el mercat a la plaça, els
carros, l'escola, la processó. / La matinada del dimecres, a les set
del matí, quan es disposava a arrancar el cotxe per anar a la faena,
Ignasi Sabater, l'actual alcalde del poble, fou detingut i emmanillat
per uns encaputxats que es van identificar com a membres de la
policia nacional. Enmig de les lleganyes del fred i la solitud del
carrer d'aquelles hores, el jove es va posar a cridar per combatre la
por i la indefensió i alertar els veïns. / M'eixia de ben endins,
de manera espontània al principi, i ara ja ho hem convertit en
ritual. Cada vegada que anant cap a Alcoi fem el canvi de rasant en
què deixes el Port d'Albaida i costera avall, molt avall, entres al
Comtat, si l'humor acompanya com ho sol fer, cantem País petit.
El que es veu des d'aquell punt i que abasta tota la Vall del Serpis
i els seus encontorns, amb el cercle de muntanyes que d'oest a est hi
posen fites i altura: el Carrascar, la Serreta, que mig vela Els
Plans i el Maigmó, l'Aitana, la Serrella, la Serra d'Almudaina, la
Gallinera al fons, la Safor i el Benicadell tancant a la nostra
esquerra el cercle. / Verges és un poblet de 1.159 habitants. En les
últimes eleccions al Parlament de Catalunya hi va haver un 86,96 %
de vot sobiranista, és a dir 667 d'un cens de 832. Un país petit,
el mapa en miniatura d'un país. / Grups d'encaputxats d'extrema
dreta es dediquen amb una certa assiduïtat a fer ràtzies nocturnes
al poble per arrancar llaços grocs, amenaçar veïns amb ganivets
grossos, a fer pintades intimidatòries en cases privades i punxar
rodes de cotxes. Fins ara no hi hagut cap detingut ni cap
investigació oficial malgrat les reiterades denúncies de l'equip
municipal. / Vam ser a Verges en dues ocasions, la primera buscant la
processó del Dijous Sant un Divendres Sant, que és tant com voler
assistir al Dia dels Trons el Dia del Descans. Vam travessar enmig
d'una boira molt densa el poble d'Ultramort, presagi d'extraviament
espaciotemporal. Hi vam tornar vint anys després, aquesta vegada de
la mà de Jordi Roca i la seua dona, per gaudir de l'ancestral
processó i la seua Dansa de la Mort. / Amb el Jordi vaig fer amistat
en els temps foscos de la milícia en un regiment d'intervenció
immediata, el Castilla 16, a Badajoz. Ens unia la filologia, la
llengua, el nom, la resistència a la barbàrie, el país petit. Ell
ha dedicat a la processó de Verges molts anys d'estudi, entusiasme i
uns quants llibres. És un dels homes més tranquils i assenyats que
conec, ferm com la roca i flexible com les branques menudes del roure
(Rovira) dels seus cognoms. Conduïa tancs de guerra. Va aprofitar
aquell segrest per traure's tots els carnets de conduir, inclosos
camions i autobusos. / Hi ha fundades sospites que els escamots que
es passegen de nit amb tota impunitat pels carrers de Verges, com ha
suggerit l'alcalde, estiguen integrats en bona part per membres de la
guàrdia civil i la policia nacional. / Ignasi Sabater, l'alcalde de
la CUP, treballa com a professor en un institut de la zona. El dia
que vam veure la processó, el Dijous Sant de 2016, hi feia de Jesús.
Aquell fred dalt la creu, coronat d'espines i despullat fins on manen
els cànons de la iconografia tradicional, devia ser tan distint al
de la matinada del passat dimecres quan el van detenir i forcejant
per posar-li les manilles el van ferir! / En la mateixa operació,
indigna d'una democràcia, i a les mateixes hores en què es
destapava l'enèsim escàndol de l'Espanya corrupta amb uns
inspectors d'hisenda –notícia que, quines coses, està passant
desapercebuda–, eren detinguts l'alcalde de Celrà i una desena de
persones més que al cap d'unes hores quedaven en llibertat. / ¿Algú
s'imagina que es detingués sense ordre judicial (i per tant sota la
responsabilitat última del Ministre de Justícia del molt dialogant
govern socialista) un alcalde, posem per cas, d'Alcoi que hagués
estat Capità Moro, per exemple, en les últimes festes? / On
connait la chanson: «Alguna cosa deuen haver fet». En el cas
d'Ignasi Sabater l'acusaven d'haver participat en accions de protesta
a què no havia assistit. Un error en la identificació fotogràfica,
diuen. I així tot. / Tant costa reconèixer que Catalunya està
defensant les llibertats democràtiques de tots? Encara ens
estranyarà que Human Rights Watch, el principal observador
internacional sobre drets humans, situe l'Estat espanyol per davall
de Turquia i Síria en qualitat democràtica. / Pense molt en Jordi
Roca i Rosa Maria (Ioia) aquests dies, en la força de la seua
determinació, en la seua bondat, en la integritat del seu humanisme.
On de vegades no arriben la raó o la informació almenys hi hauria
d'arribar l'afecte, la solidaritat humana. / «Infracciones al
reglamento de espectáculos, que prohíbe terminantemente que los
artistas se dirijan al público y establezcan diálogo con él»
(Rodolfo Martín Villa, 1975, per justificar una multa i la
prohibició d'actuar a Lluís Llach). Reglamento,
terminantemente… el llenguatge de l'autoritarisme és sempre
el mateix i atempta sempre contra el diàleg. / En el canvi de rasant
que és el pas de la Vall d'Albaida al Comtat hi ha encara un rètol
on posa «Província d'Alacant», postís com una pròtesi inútil.
Però jo sé que no faig més que conduir el trànsit pel meu país
petit, el mateix de Jordi Roca i Ioia, de Lluís Llach, d'Ignasi
Sabater, de tants anhels i esperances.
[Publicat a Tipografia La Moderna el dissabte 19 de gener de 2019.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada