Saial de l'home que camina en cadira de rodes

De totes les formes de viatjar és segur que la que es fa en cadira de rodes no és ni la més còmoda ni la menys arriscada. De tots els camins potser el que duu a la república de la llibertat és un dels més costeruts, dels més esforçats i també dels més necessaris. / A les set i vint minuts del dimecres 19 de desembre de 2018, quasi al final imprevist de la vaga de fam dels presos polítics Jordi Sánchez, Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn, el gironí Jordi Puig va mamprendre el seu viatge des de Cas Concos des Cavaller, al sud-est de l'illa de Mallorca, en una primera etapa que el va dur fins a Campos i Montuïri, centre geogràfic de l'illa. / Per caminar, per paradoxal que semble, no sempre calen cames però sempre hi cal la força enraonada de la voluntat, el deler del viatge i els horitzons, l'ànsia imbatible de llibertat. / El camí que en Jordi Puig va començar a Mallorca i ara el té rodant per terres valencianes durarà uns mesos de sud a nord dels Països Catalans i acabarà a Salses, al Rosselló. Per camins i carreteres, pels pobles per on passa, sembra la digna llavor d'un esforç que germinarà en la llibertat de tots els presos i preses, perseguits i exiliats polítics i la implementació de la república. Sembra i cull: la flor de la solidaritat, el caliu de gent anònima, l'acollida de l'amistat, els llaços d'un poble que contra vent i marea resisteix dempeus i camina, camina, camina. / De la feblesa de no tenir cames, Jordi Puig n'ha fet la fortalesa de caminar impulsant la cadira de rodes amb el moviment dels seus braços i la determinació de la seua raó. Com el bon judoca, sap que cal ser flexible per vèncer un estat que combat a colps de puny i atupades. La democràcia radical i la no-violència que desobeeix acabaran fent caure l'estat que gruny amb la supèrbia de la seua força desbocada. / Els cínics en faran mofa, del seu esforç titànic, els panxacontents instal·lats en l'impossible el miraran passar de biaix, els partidaris del silenci el voldran silenciar, els pragmàtics del sofà en desaprovaran la tàctica, als predicadors del conformisme els emprenyarà l'exemple, els atiadors de pors premeran les alarmes de la mentida, els feixistes multiformes voldran degollar-lo. Només els demòcrates i generosos s'hi sentiran interpel·lats. / Tot esforç col·lectiu és la suma de voluntats individuals. No hi ha moviment conjunt sense persones concretes de carn i os (i de vegades sense cames) que empenyen la roda, sense Jordis, Sílvies, Peps, Maries, no hi ha Història sense històries. Si cada u fos capaç de mamprendre fermament el que és al seu abast, que és molt més que no pensem a voltes, per empényer horitzons col·lectius de pau, llibertat i justícia! / Recordeu Rosa Parks, recordeu Lluís Maria Xirinacs, recordeu Gandhi o Luter King o Mandela, recordeu Pau Casals, Lluís Companys, tants i tants altres. Cap esforç no és al capdavall inútil. Diuen que el vol d'una papallona pot moure un huracà («petites variacions en les condicions inicials d'un sistema dinàmic poden produir grans variacions en el comportament del sistema a llarg termini», dit amb propietat). Una societat humana no es mou igual que la climatologia ni sempre hi valen metàfores, per molt científiques que siguen, però a Catalunya milions de papallones agiten les seues ales alhora i sincopadament. Jordi Puig està ampliant amb el seu vol el mapa de l'esforç comú de la solidaritat, aquest vivàrium per a la llibertat. / Però en realitat el viatge d'en Jordi arranca de molt més enrere, de quan militant del PSAN va ser empresonat encara molt jove per l'assalt a la caserna de Berga, dels 1.663 dies que va passar entre reixes, del Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg que vint anys més tard va declarar nul·la la seua causa i va condemnar l'Estat espanyol a indemnitzar-lo per haver lesionat el dret de presumpció d'innocència, de l'artefacte que manipulava quan li va esclatar i li va segar les cames, de les seues febleses esdevingudes fortalesa. Tots som fills d'un passat el guió del qual no podem modificar. / La sembra del seu caminar d'avui per la llibertat en cadira de rodes és feta de llavors de paraules que quan germinaran asclaran tots els panys i totes les reixes: «La injustícia ens fa moure i si ens movem ens espera la llibertat», «Mirar amb perspectiva aclareix el futur», «Un tot sol pot fer una passa, tots units farem tot el camí», «La llibertat és el camí», «Venim de lluny i anem més lluny encara», «República per dirimir les diferències ideològiques amb les urnes i no amb les armes». / Es diu Jordi, amb la força dels seus braços de 57 anys va fent camí amb la seua cadira de rodes i avui serà entre nosaltres i serà a casa. I hi serà des d'avui per sempre.

[Publicat a Tipografia La Moderna.]