El Major Trapero

En aquesta versió actualitzada però sense gens de gràcia de L'escopeta nacional que és l'Espanya d'avui les dues peces de caça major més cobejades han sigut el President Puigdemont i el Major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero. Des de molt abans potser dels fets de setembre i octubre de 2017 que ara fan com que jutgen al Tribunal Suprem de Madrid. El primer va fugir en bona hora de les urpes de la repressió i és avui, diguen el que diguen els seus botxins frustrats, un ciutadà lliure europeu eximit de tota responsabilitat per la justícia belga i l'alemanya dels fets que ací li imputaven i pels quals van emetre euroordres que van haver de retirar per no augmentar més el ridícul internacional de l'escopetada. El proper 26 de maig, a més, i si cap estranya circumstància no ho impedeix, es convertirà en flamant diputat del Parlament Europeu per a disgust de tots els coiots nacionales que donarien un dit per veure entre reixes el singular correcamins d'Amer. Quant al segon, el Major Trapero, el dijous passat va fer unes declaracions davant el Tribunal Suprem que encara fan més difícil d'empassar-se les penes de presó que es demanen per ell i tots els encausats en aquesta farsa. Revelà que els Mossos tenien un pla dissenyat per detenir, si en rebien l'ordre del jutge, Puigdemont i els altres membres del govern, que havien advertit als seus superiors polítics que es mantindrien fidels a la legalitat constitucional i que no van rebre d'ells cap pressió per actuar en sentit contrari. Debades els estupefactes jutges que jutgen al jutjat es pessigaven la carn, debades els fiscals retorcien les preguntes provant de provar l'impossible. Amb la mateixa sobrietat i destresa amb què el bon policia resolgué i gestionà l'atemptat del 17 d'agost de 2017, sense miquiua de fatxenderia ni autocomplaença, com qui sap que al capdavall no està fent més que complir amb el seu deure, contestà les preguntes i dissipà les últimes maniobres que busquen l'agulla de la rebel·lió en el paller de la causa contra les idees. Trapero, fins aleshores discret comandant dels Mossos, després de l'atemptat de les Rambles fou considerat pels uns objectiu preferent a abatre i elevat pels altres al rang d'heroi nacional dotat d'un sex-appeal fet d'una austeritat que recordava el Gary Cooper de Sol davant el perill, en mànigues de camisa d'uniforme, i que es veié incrementat quan el van veure caminar toscament cap al jutjat mudat com un margalló. No acostumats a una eficàcia de perfil europeu, ells que gestionen una policia que dona problemes fins per traure's el carnet d'identitat, van aprofitar el colp del 155 per destituir el mosso i enviar-lo a fer fotocòpies fins que es convertís en el gris funcionari que tot bon espanyol ha de tenir com a aspiració suprema. Tampoc no li perdonaren que tanqués més col·legis electorals sense despentinar-se que ells a base de treballs, penes i força bruta, ni que els seus subordinats fossen aplaudits per la ciutadania mentre carregaven les perilloses urnes. No li perdonaven, sobretot, que per comptes d'un racial «¡A por ellos!» passés a la història per haver proferit aquell lacònic «Bueno, pues molt bé, pues adiós» en resposta a un periodista de monolingüisme supremacista que abandonava indignat la roda de premsa perquè el Major intervenia en català. Posat entre l'espasa de la política i la paret de la legalitat, Trapero és abans que res un bon professional, Major d'un cos armat amb consciència de servei a la societat. No sabem què hauria passat si la moneda del poder efectiu, el control de la situació i del territori hagués caigut de l'altra banda. Però a més de desmuntar les acusacions muntades contra els líders independentistes i ell mateix com a víctima col·lateral, Trapero ha convertit la seua declaració en un mirall on es reflecteixen les misèries i incompetències d'un règim obsolet i els seus funcionaris de les punyetes (en el sentit que la paraula té en la llengua de Quevedo).

[Publicat a Tipografia La Moderna el dissabte 16 de març de 2019.]