Llicència per al crim

Llig amb estupor la informació sobre els abusos sexuals a menors que han tingut lloc a França des de 1950 perpetrats per membres de l'Església catòlica. Les xifres de la investigació d'una comissió independent esgarrifen amb la seua matemàtica sinistra: 330.000 xiquets i xiquetes (un 80 i un 20% respectivament) van ser víctimes dels crims comesos per entre 2.800 i 3.200 sacerdots i religiosos identificats. Tres de cada deu d'aquells infants van ser violats. La matemàtica, però, només és la porta d'entrada a la casa dels horrors de tantes vides destrossades, tragèdies personals en carn viva que esperen alguna cosa més que el mea culpa de les lletanies, l'escàndol dels colpets al pit i els propòsits d'esmena. Perquè per molt que el mal ha estat reconegut socialment i denunciat tantes vegades ací i allà, sobretot en els darrers temps, i que alguns culpables hagen estat jutjats, els abusos sexuals a menors continuen cometent-se cada dia. L'excepció convertida en norma de l'Església catòlica –que és al capdavall el que indiquen les xifres de la investigació, amplificades per milers d'altres casos arreu del planeta– enuncia alguna mena de llei no escrita arrelada en pràctiques ancestrals i que compta necessàriament amb la complicitat, el silenci i el consentiment de les altes esferes del poder i que atorga una llicència per al crim com una butlla infame. El control repressiu del cos i dels afectes humans que l'Església ha tractat de gestionar al llarg de la història, no és fet i fet la clau mateixa del poder, que juga amb l'anatema del pecat i el premi del plaer? La violació no és així més que l'exercici del poder en estat pur, la seua expressió pura i crua, més genuïna, i a ella es lliuren amb delectança tants sicaris del desordre establert. Arribats ací, més val dir-ho clar: l'Església catòlica s'ha guanyat a pols l'honor de ser la més antiga multinacional de déu i del crim organitzat. I llavors, com és que sabent el que sabem encara compta amb tants acòlits, seguidors i entusiastes defensors?

Si estiguéssem en condicions de contestar la pregunta potser trobaríem la raó que explica la naturalesa del poder mateix i la submissió, extensiva a tot de situacions. El que és segur és que molts fanatismes de la fe –incloses moltes de laiques– són garantia de ceguesa i immunitat. En el molt hipotètic cas que els abusos i violacions ja reconeguts a la catoliquíssima Espanya es poguessen completar amb una investigació rigorosa sobre el tema com la que han fet a França, què passaria? Ja ho hem vist en el cas del rei (encara) emèrit, fugat amb la bossa dels robatoris plena a vessar al paradís saudita gràcies als dos grans partits espanyols: vetada tota comissió parlamentària d'investigació. Ave Hispania, democratia plena, Dominus tecum. I la fiscalia de l'estat que ja s'apressa, front a tantes evidències delictives, a arxivar-ne el cas. Com tot el que afecta el PP, el partit més corrupte d'Europa i part de l'estranger protegit per la llei del silenci i la llicència per al crim, un partit –com dictaminà un jutge en el seu moment– especialitzat en l'organització del robatori i el manteniment d'un sistema fundat en la corrupció. El peix del sistema, que té tantes escates, es mossega la cua de la corrupció, del crim sistemàtic, que afecta en major o menor mesura totes les institucions i organitzacions que el sostenen i alimenten. Si es destapa i denuncia un crim, tots les fitxes del dòmino poden trontollar i anar-se'n a terra. Tenim davall els peus un volcà social que pot esclatar en qualsevol moment i provocar més transformacions geològiques que el de La Palma. És bo recordar-ho en vespres del 9 d'Octubre, que enguany denuncia precisament les agressions que va patir la manifestació del 2017 i el feixisme que, gràcies a la llicència per al crim amb què sempre ha comptat a casa nostra, blanquegen els qui tenen tants crims a amagar i remouen tothora la bruta bromera que puja amb Vox, capaç d'omplir si cal, amb l'ajuda de milers d'acòlits fervorosos i molt catòlics, una plaça de bous sencera.

[Publicat a Nosaltres La Veu el divendres 8 d''octubre de 2021.]