És hora de llums solidàries

Si el que pretenia Hamàs traspassant la frontera i assassinant 1.400 persones i capturant vora 200 ostatges el proppassat 7 d'octubre era provocar l'habitual resposta desproporcionada de l'Estat d'Israel per estendre la flama del conflicte a costa de població civil palestina i israeliana, sens dubte que ho ha aconseguit. El polvorí actiu més antic del món fa dotze dies que pateix rèpliques de violència, mort i destrucció a uns nivells que qualificaríem d'infernals si no fos que ja fa dècades que els dimonis de l'odi i la venjança van desbocats per l'anomenada Terra Santa, allà on les principals religions monoteistes es barallen a sang i foc per aquest petit tros de regne d'aquest món i per l'infinit del més enllà, tot a un preu sempre a l'alça i que sempre fa vessar rius de sang entre els més vulnerables. Els fanàtics d'un i altre signe solen ser partidaris del com pitjor millor, a costa, evidentment, de fer caure persones com si fossen mosques. A fi de comptes, l'esperança de la seua desesperança es funda en la fantàstica idea que al final d'aquesta vall de llàgrimes que és la vida ens espera el paradís, un lloc que com més prompte habitarem més penes ens estalviarem, sobretot si hi accedim defensant la causa d'Al·là, Déu o Jahvè. El que va començar per la injustícia flagrant d'esmortir la mala consciència occidental de la Xoà amb la instauració d'un nou estat per als hebreus i desplaçant i desposseint la població palestina que ja hi vivia, és la principal causa d'un conflicte que des de 1947 i les subsegüents guerres araboisraelianes es troba en un atzucac gràcies al suport inalterable dels Estats Units d'Amèrica a l'Estat d'Israel i els dubtes (que solen decantar-se a favor dels israelians) europeus i la pantomima de l'ONU, incapaç de fer valer enmig del caos les seues resolucions. El teatre es complementa amb Putin, que manté el foc viu de la seua pròpia guerra a Ucraïna, oferint-se de mitjancer i encaixant amb Xi Jinping, el president xinès, i somrient tots dos com a bons fabricants d'armes i experts en el lucratiu negoci del domini geoestratègic. L'únic que ha avançat sense aturador tots aquests anys és l'ocupació colonialista de terra palestina i l'empitjorament de les condicions de vida a Gaza i Cisjordània. També la por i la inseguretat amb què han de viure els mateixos ciutadans d'Israel, que serveixen d'excusa als successius governs d'aquell país, cada vegada més escorats a la dreta i més dominats per grups ultraortodoxos, per a l'expansionisme bel·licista i genocida. La situació de setge, apartheid i misèria és el principal viver de l'islamisme i la millor fàbrica de terroristes, juntament amb la manca d'alternatives per a una pau justa i la creació d'un estat viable per a Palestina, una vegada i una altra torpedinades per l'ocupant i pels qui de l'altre costat no dubtarien de fer esclatar tot Israel pels aires. El negoci de la guerra deu tenir raons que la raó de la humanitat ignora. I si hem inventat el nom de terrorista per penjar-lo ràpidament al coll de tots aquells que escampen l'horror indiscriminat de la violència i la mort en nom del seu déu o la seua causa sagrada, no ens atrevim a aplicar-lo quan són un Estat i el seu exèrcit els que duen a cap massacres i genocidis, com els d'aquests dies sobre Gaza, amb l'excusa que Hamàs els ha servit en safata de plata. Que un estat, com ara Israel, puga mantenir internament per als seus ciutadans les constants vitals del que internacionalment es defineix com una democràcia no exclou la pràctica terrorista, antidemocràtica i colonialista envers la Palestina ocupada. Evidentment, si és cert que molts israelians lluiten contra les matances que estimulen els seus governs, pels drets dels palestins i una solució justa per als dos pobles, també ho és que Hamàs no és Palestina. Si hi ha alguna esperança enmig de la desesperança, es troba precisament en aquesta zona civil i laica que branda el reconeixement mutu i la lluita fraternal solidària, es troba en la memòria de la Xoà i en les millors lliçons de la causa i la lluita del poble palestí. L'atac a l'hospital al-Alhi de Gaza, que ha costat d'una tacada la vida de prop de 500 palestins i un nombre indeterminat de ferits, serà sens dubte un punt d'inflexió en l'escalada del conflicte, però no sabem en quina direcció. Vists els precedents, semblen mera ficció les excuses d'Israel per espolsar-se'n l'autoria, que si es confirma farà entrar el full de serveis de l'horror en un nou rècord. El mal és que l'ànsia per batre rècords d'ignomínia és insaciable per totes bandes. Si el conflicte ha encès totes les alarmes, és hora ja que s'encenguen també unes quantes llums per a la intervenció decidida per la pau i la solidaritat internacional amb els drets del poble palestí.

[Publicat al Diari La Veu del País Valencià el divendres 20 d'octubre de 2023.]