L'antifeixisme és part de l'ADN de tota persona identificada amb els valors de l'esquerra, o de simples conviccions democràtiques. Gosaria dir que qualsevol persona decent, que obra dignament, és naturalment antifeixista. Em referesc al feixisme com a forma extrema d'autoritarisme que tingué el seu auge en l'Alemanya nazi, la Itàlia de Mussolini o l'Espanya de Franco, amb ramificacions internacionals que abasten fenòmens com el maccarthisme dels anys cinquanta o les sagnants dictadures de Pinochet o Videla. Amb tots els matisos i diferències que facen al cas, el feixisme és sempre una resposta violenta, extrema i visceral als avanços socials i les conquistes democràtiques, contra la llibertat i els fonaments cívics que fan possible la convivència: el respecte a l'alteritat, el foment de la cultura i l'esperit crític, la llibertat de pensament i d'expressió, la consideració de la pau com a guany superior, el principi d'igualtat i solidaritat, la lluita contra la injustícia i les desigualtats, etc. El feixisme no repara mai en mitjans per aconseguir els seus propòsits de domini i subjugació, és històricament responsable de genocidis i crims contra la humanitat i sol brandar la xenofòbia, el militarisme i el nacionalisme imperialista com a banderes. En aquest sentit, tot i que arrelats històricament en altres tradicions i revestits d'estètiques distintes, no costaria gens de vincular amb el feixisme autoritarismes sanguinaris com el que encapçalà Stalin, la Revolució Cultural Xinesa o més recentment els khmers rojos de Pol Pot i totes les dictadures que, embolicades amb la bandera roja, han fet de la liquidació massiva d'opositors i el fanatisme els basaments del seu domini. I no és pel tòpic que els extremismes es toquen sinó que els enemics de la llibertat pixen sempre pel mateix camal. A risc de simplificar el que són fenòmens molt diversos, ¿què direm de Putin o de l'islamisme jihadista i de tantes altres manifestacions actuals, algunes d'elles a l'Europa avançada i democràtica, que fan de la demagògia populista, el simplisme argumental, la intolerància i la fe cega dels fanàtics la demostració que no és només que la història es plagia a si mateixa sinó que a més sempre ho fa a partir de la pitjor versió?
El valencià és un país molt castigat per la plaga del feixisme espanyolista, que trobà ací la manera d'emmascarar-se (només a ulls dels més ingenus) coronat de blau, de manera que les diverses famílies de la púrria franquista, protegides per estructures d'estat mai no democratitzades, van campar lliures pels carrers per escometre l'objectiu per al qual des de Madrid es fomentava l'anticatalanisme i s'entorpia la recuperació democràtica i nacional dels valencians. Feixistes i policies coordinaven les accions escampant la por i multiplicant les agressions contra tota mena de mobilitzacions socials, en especial les de signe valencianista. Les bombes a Fuster i Sanchis Guarner, els atemptats contra llibreries, els assetjaments a representants democràtics, els assassinats de Miquel Grau o Guillem Agulló són alguns dels crims més coneguts d'una transició que al País Valencià sempre fou trontollant i incompleta i que té continuïtat en les agressions als manifestants del 9 d'octubre de 2017, a conseqüència de les quals vint-i-vuit feixistes estan pendents de judici. La impunitat amb què es mouen els ultres, arrecerats sovint en grups de fanàtics del futbol, i molt actius en els negocis dels gimnasos, la seguretat privada (i multicontractada des d'instàncies públiques!), la prostitució i les drogues, ens parla molt bé de les connexions del feixisme amb els poders més foscos de l'estat. Els gossos serveixen bé els seus amos i lladren i mosseguen quan els ho ordenen. El problema principal, però, són els amos, i si l'autodefensa contra les mossegades és un dret irrenunciable i una condició de supervivència, erraríem el tret ignorant la mà que controla la corretja del gos. Prompte farà tres anys del darrer exemple (per ara) d'impunitat amb què es mou a casa nostra el feixisme: els fets de Pego, pels quals han acabat encausats catorze joves antifeixistes en una confusió deliberada entre víctimes i botxins. Podríem tenir ací un altre capítol del cas d'Altsasu, de manera que la flagrant injustícia ha encès totes les alarmes i ha mogut una solidaritat poques vegades vista al País Valencià.
Que l'antifeixisme, doncs, està més que justificat, no es pot posar en dubte. Però almenys des de les darreres eleccions hi ha hagut un canvi de paradigma evident. Dissortadament ni el mític "No passaran" ni el crit de "Fora feixistes dels nostres barris" no han impedit que el feixisme es fes fort, tan fort, que del carrer, les botes, les batusses (que s'activaran quan calga) ha passat als sumptuosos despatxos de la Generalitat. L'antifeixisme pur i dur, que converteix sovint aquesta part de l'ADN esquerrà i democràtic en l'única bandera visible, sembla, però, no haver-se'n adonat (ni un sol discurs a Pego entrà a considerar la nova situació). Fins la Diada del 9 d'Octubre ha assumit aquesta proclama antifeixista amb un eslògan que només podem interpretar com un desig, perquè si ens ateníem a les dades electorals, el País Valencià sí és o ha votat feixista. És clar, no els gossos que amotinen els carrers i rebenten manifestacions, sinó el que és capaç de mostrar maneres elegants i fins suaus quan convé i que ara mateix domina completament els ressorts del poder institucional. El problema de simplificar els missatges de l'antifeixisme, que és una manera fàcil (però perillosa) d'augmentar la parròquia, és caure en el bucle acció-reacció que s'autojustifica i ens impedeix desplegar una política social i de país que només pot ser proactiva. El problema de la simplificació i l'atenció a les urgències de la batalla és que acabem confonent amos i gossos i, per tant, desdibuixant els camins que han de portar a la presa de consciència col·lectiva i a l'alliberament. Crec, sincerament, que hauríem de repensar la nostra resposta al feixisme, perquè mentre els gossos lladren i mosseguen, els amos s'enriqueixen i ens deixen sense país.
[Publicat al Diari La Veu del País Valencià el divendres 29 de setembre de 2023.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada