Quan vam saber que l'Honorable senyor Vicente José Barrera Simó havia estat nomenat Vicepresident Primer i Conseller de Cultura i Educació vam entendre perfectament de què anava la cosa. O potser ho sabíem d'ençà de la mateixa nit de les eleccions, amb la nova majoria absoluta preparant l'assalt a les institucions. La història es repetia sinistrament, nihil novum sub sole, ens dèiem, a veure si en llatí podíem empassar-nos més fàcilment l'amarguíssim glop. Els pitjors fantasmes de la transició cavalcaven de nou. La dreta valenciana, tossuda i rància, espanyolíssimament provinciana, enemiga acèrrima de la cultura, no havia variat ni un mil·límetre les seues estratègies devastadores durant tots els anys botànics. És més, amb l'excusa de la pressió dels socis de Vox, es permetia desenterrar la rovellada destral de guerra de la catalanofòbia (és a dir, valencianofòbia) des del primer pas fet damunt les molleses encatifades del Palau. Això sí, el ridícul més espantós, el paper més risible en la vella comèdia, seria reservat a personatges com el susdit Barrera, que havien ascendit des dels més profunds abismes de la misèria de la incultura per atényer les més altes cotes de l'estupidesa, per dir-ho a la manera marxiana. Perquè col·locar un senyor que va ser torero –no un torero com el lorquià Sánchez Mejías, posem per cas excepcional, sinó el descendent d'un altre Barrera que avui matava bous a major glòria de la República i demà els brindava a la salut del Caudillo–, era tota una declaració de principis que ha anat completant-se en esgarrifosos fascicles d'ençà que el torejador va prendre l'alternativa institucional el passat 19 de juliol. S'ha parlat de la rabosa i el galliner, del piròman i el bosc, oportunes comparacions per al cas que ens ocupa a les quals encara hauríem d'afegir-hi la d'un torero en la Conselleria de Cultura (i Esport). En la tradició d'aquell cinema caspós de les espanyolades (expressió que per cert sembla haver passat a millor vida, tan eloqüent com era!), que a base d'astracanades dissimulava totes les misèries morals del Spain is different, cada declaració de l'Honorable ha estat una exhibició de burrera i fanatisme (solen anar de la mà), un d'aquells numerets a porta gayola, davant el toril esperant l'escomesa de la pobra bèstia. I, capot en mà, el tauròmac ha començat a assenyalar els seus enemics: ni aigua als promotors del pancatalanisme [sic], que és qualsevol que tinga una mínima tirada a les coses del país i que s'expresse en valencià; subvenció generosa a la fiesta nacional i als bous al carrer, ara que la sensibilitat moderna començava a llançar a la paperera de la història aquestes salvatjades i per molt que aquest estiu hagen caigut aficionats com a mosques per envestides dels bous. La censura de llibres a Borriana, el veto imposat a Vinaròs a una novel·la del meu paisà Silvestre Vilaplana o a la participació de Manuel Baixauli en el cicle Escriptors a les Aules, l'amenaça als projectes teatrals que no passen per la llei de l'embut de la nova (i més vella que l'anar a peu) doctrina oficial, l'assetjament a l'ensenyament del valencià i tantes altres barbaritats com es pinten en l'horitzó, fan aquella vella i coneguda olor del feixisme més tronat. Excitada amb la rebolica i la recompensa de premis per fidelitat a la croada, Las Provincias no para de bavejar assenyalant gent i entitats compromeses amb el País Valencià com el cantautor d'Algemesí Rafa Xambó, que aquests dies s'acomiada dels escenaris amb les darreres cançons, i el Teatre Micalet, que acollirà el seu comiat. Aquests sí que són mals temps per a la lírica. Mentre avança la política de depuració i la burrera de Barrera i els seus s'escampa com una pesta blava, el món de la cultura, forjat en la resistència, haurà d'unir i multiplicar esforços. Haurà d'alçar la denúncia sense defallir, haurà de marcar línies roges capaces de contenir la marea bàrbara i preparar nous temps per a la cultura, la llengua i el país. Ens hi va ni més ni menys que l'existència i la dignitat. Anem per feina.
[Publicat a Diari La Veu del País Valencià el divendres 6 d'octubre de 2023.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada