dissabte, 25 de maig del 2013

L'ocell i l'escopeta

Volia fer un acudit fàcil, però li va eixir una de les millors faules sobre els temps actuals que es recorden. Ja coneixíem la seua propensió a les metàfores taurines, no a l’estil ausiasmarquià, evidentment, ni menys encara a la manera de Salvador Espriu, això faltava, sinó en la més pura tradició carpetovetònica: ell era un bou (i si no ho va dir, tots ho vam entendre) amb un parell d’ous per enfrontar-se a qualsevol cosa. D’acord amb aquesta bravura racial, que desdiria un cognom que s'inspira en la coneguda seqüència alfabètica de l’ordinador, també li agradava tirar mà de la lexicografia bèl·lica, tan espantosa. Aquesta vegada, però, cal reconèixer que Wert ha estat especialment eloqüent. Oposar-se a la seua diabòlica llei (aparentment) d’educació era, deia amb la solvència d’un Esop modern, com si els ocells disparassen a l’escopeta, quan com tothom sap és sempre l’escopeta la que dispara als ocells, i que darrere de l’escopeta hi ha un caçador (amb un parell d’ous també) prement el gatell. Altrament, seria com somniar un món al revés on, per exemple, no manassen els de sempre, presidit per les lleis del respecte i l’estima a la diversitat lingüística i cultural, amb ocells que s’estalvien els caçadors i les seues armes, amb responsables d’educació que exerceixen com a tals, coses, ve a dir Wert, completament impossibles. Passa que de vegades, i això ho hauria de saber el ministre fabulador, fins i tot les faules més increïbles es compleixen o serveixen com a exemple alliçonador per corregir determinats vicis humans, com ara el de disparar contra indefensos ocells. Potser els costarà, per la seua naturalesa voladora i espantadissa, però tard o d’hora els ocells es revoltaran contra els caçadors i les seues escopetes. Com va fer el gran ocell Moustaki, a qui ja no arriben els trets del mal caçador, ni fereixen agulles insidioses com les de Wert, ni ningú pot arravatar la llibertat que cantava en els seus poemes. No és massa tard perquè els ocells, com en la faula de Wert, apunten a les escopetes. Però hauran de volar en estols nombrosos, amb els cabells als quatre vents i les cançons del gran metec per guanyar els horitzons.

Publicat a Levante-EMV, dissabte 25 de maig de 2013.


1 comentari:

  1. Però el que sí saben fer, i molt bé, els ocells, ocellets i ocellots -uccellacci e uccellini, Pasolini dixit- és cagar-se damunt les escopetes i els escopetitstes. Això ho fan com el que són: uns mestres.

    ResponElimina