Darrers dies de juliol i subsegüent i habitual Operació Eixida de
les ciutats. Sense tants escarafalls de trànsit i televisió també
hi té lloc, en paral·lel, l'Operació Retorn, parent pobra, una
mica trista i depressiva, sense encant, de l'anterior. Com en una de
les cançons de l'emblemàtic ambaixador de Carpetovetònia Julio
Iglesias, molt amic de remenadors de cireres com Zaplana –se'n
recorden?– i resident a temps parcial a Miami i altres paradisos
fiscals, uns que vénen i d'altres que se'n van. Sobre la Pell de
Brau la vida segueix igual entre els dos pols que travessa l'eix
imaginari de la nostra rotació ad infinitum: principi i fi de
les vacances estivals, les vacances per antonomàsia, tot i que el
que més abunda en aquest món ja són els que no fan vacances perquè
no tenen treball i, per tant, no se les poden permetre. A les
puntuals estadístiques de l'Operació Eixida, però, amb el seu
col·lapse programat de carreteres, avingudes principals, aeroports,
estacions de trens i platges, restaurants, ombrel·les i gandules,
festivals d'estiu, comerços amb les penúltimes rebaixes i un llarg
etcètera, no s'hi tenen en compte les dades relatives als ni-ni (ni
treball ni vacances), no siga cas que ens caguen la festa. Eixir i
entrar, enfora i endins, tot igual, el vaivé etern de l'engrunsadora
o baldadora, el govern central en funcions, en unes vacances ben
pagades, sense presses ni converses que puguen accelerar la formació
d'un nou govern que faça exactament el mateix que l'anterior: res de
res. El secret més ben guardat, la fórmula de la impassibilitat
rajoyana i dels altres bufons de la Cort, que mentre els paguem
l'aire condicionat i les vacances… No sembla la vida en aquest
lapse de provisionalitat (que la vida no és al capdavall
provisional, una cosa en funcions?, es deu preguntar-contestar
Soraya, la filla de son pare, la portaveu de sempre) haver-se
despentinat, no sembla el món abocat al desastre. Per mi, ho torne a
dir, es poden quedar sempre en funció de vacances i deixar-nos
tranquils amb les nostres Operació Eixida/Operació Entrada. Però
no, quin vici, amb l'ull que no defalleix, el jutjat de guàrdia, la
constitucionalitis convertida en un tic espasmòdic, una bíblia en
pasta que a la que bades et llancen al cap amb tot el pes de la llei.
L'Operació Eixida de Catalunya, no prevista en cap telediari, ja
dura anys, i és l'única novetat engrescadora en aquest rodar de
l'ase hispànic pegant voltes a la sénia. Els lleva la son, no estan
acostumats que ningú els porte la contrària i molt menys en nom de
la democràcia i el dret de decidir. Anatema! Escamot de la justícia,
arr!, carreguen, apunten, disparen sobre les forcadells, els
puigdemonts i els jonqueres i els llachs que gosen debatre al
Parlament els resultats de la Comissió Procés Constituent. Ací
l'única eixida permesa, en sis-cents de l'època ieiè o en flamant
quatre per quatre de l'era pokémon, és la que posa rumb, amb
data de tornada, a les vacances. El No-Do de l'any que ve tornarà a
retransmetre les Operacions Eixida, encara que potser una d'elles no
tindrà tornada, quin alleujament.
[Publicat el dissabte 30 de juliol de 2016 també a Tipografia La Moderna.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada