David contra Goliat

En l'anunciat xoc entre la voluntat majoritària dels catalans de votar per poder decidir el seu futur polític i la del nacionalisme espanyol representat pel PP, PSOE i C's d'impedir-ho amb totes les armes a l'abast, que no són poques (des del control partidari de la maquinària de l'Estat fins a la domesticació indissimulada dels mitjans de comunicació), sabíem qui és David i qui Goliat. L'aprovació pel Parlament de Catalunya de la llei del referèndum i la de transitorietat, que s'aplicaria en cas d'una victòria del sí, s'ha fet en unes circumstàncies certament excepcionals a fi de poder moure peça i fer prevaler el compromís democràtic amb la ciutadania sobre el bloqueig legalista a què obliguen unes institucions que ja fa molts anys que van deixar de ser imparcials i de tothom. Els partits unionistes han representat molt bé la comèdia en els plenaris, amb exhibició de filibusterisme professionl (s'anomenen així, en la tradició parlamentària nord-americana, les maniobres que a compte del reglament i la lectura amb lupa de la lletra petita intenten retardar una determinada resolució), escarafalls i grans dosis d'histrionisme, mala educació i una sobreactuació plena de cinisme que no ha entrat mai al fons de la qüestió ni ha aportat ni una sola idea o proposta al debat polític. La sintonia amb la Villa y Corte del PSC, C's, PP i en ocasions CSQP ha funcionat perfectament, de manera que en un obrir i tancar d'ulls Soraya Sáez de Santamaría (responsable directa, entre altres fineses democràtiques, de l'Operació Catalunya i tota la merda que ha eixit de les clavegueres de l'estat) ja havia declarat la mort de la democràcia a Catalunya i Mariano Rajoy, autoproclamat campió de la llibertat amb l'aplaudiment de la clac psocialista i confiant en la crossa de C´s tornava amb la matraca de les amenaces, les desqualificacions de l'adversari i la molt hispànica confusió entre molins i gegants. D'ací a dos, tres, quatre dies, els ecos dels histriònics s'esvairan en l'aire de la cambra catalana i les declaracions altisonants i tot l'aparat tragicòmic d'aquesta companyia teatral s'esgroguiran en un racó subsidiari de l'àlbum de la memòria. Potser Goliat substituirà tot això d'ara, que tal vegada només és un sorollós escalfament, per la Guàrdia Civil forçant la retirada d'urnes dels col·legis electorals. Al gegant li serà difícil explicar que la llei i la democràcia es defensen precisament així, perseguint urnes i inhabilitant o fins empresonant representants electes i impedint el vot lliure d'un poble. Però de més grosses se n'han vist i se'n veuran. Tot i la incertesa del xoc, tot i la desproporció de les forces, el relat bíblic ensenya que no sempre el més fort les té totes a l'hora de guanyar. Confie que aquesta siga una d'aquelles ocasions en què l'important està passant, precisament, entre bastidors, i en què la història s'inventa a ella mateixa.

[Publicat a Tipografia La Moderna el dissabte 9 de setembre de 2017.]