Deu
ser que com que els catalans són més demòcrates i saberuts que
ningú diu Pedro Sánchez que acceptarà tot allò que vinga avalat
per un 75% dels ciutadans de Catalunya. No el vulgar 51% propi de
democràcies normals i corrents, no, el 75%. I per què no el 80, el
90 o, ja posats, el 100%? / L'oferta, pam dalt pam baix, ja la va fer
Zapatero, se'n recorden? Obedients, els catalans van tirar avant el
nou estatut de 2006 amb el 85% dels vots del Parlament i el poble el
va ratificar en referèndum. I? Ah, no, no res, que Alfonso Guerra i
companyia li van passar el ribot fins a desfigurar-lo mentre es
vantaven de tan gran gesta amb tot el salero del món.
D'aquell diluvi el fangar d'avui. / La demagògia cau pel seu propi
pes: més del 75% (si comptem els vots de les darreres eleccions, les
del 155) és partidari d'alliberar els presos polítics preventius,
més del 75% és partidari d'un referèndum pactat en què puguen
definir-se sobre la independència del seu país. Pren dues tasses de
brou! / I doncs, ens podríem preguntar sense mala intenció, per què
Pedro Sánchez fa una oferta que no ha complit en el passat, no
compleix en el present i no té ni la més remota intenció de
complir en el futur, i així pels segles dels segles? Perquè si no
ets demòcrata almenys has de semblar-ho. Per això l'arbitrari 75%,
per posar una xifra. Per donar-te temps fent veure que busques una
solució que no tens al conflicte polític que no entens o entens
massa. / Amb una mà la peregrina oferta, amb l'altra l'enduriment
del teu discurs amb l'excusa que has vist el llop en forma de
PP-C's-Vox i vols competir a veure qui la té més gran,
l'espanyolitat a tota ultrança, el retorn a la caverna, la mentida
sistemàtica, l'acusació de violència inexistent (de moment) i
unilateral del mateix costat (de l'estat i adlàters), la conversió
de la víctima en botxí, l'eixordador soroll de l'Espanya
inquisidora. / Han sentit algun dirigent francès desqualificant el
conjunt del moviment dels armilles grocs per violent? Si hi ha una
cosa clara a l'estat veí és que el poble és sobirà. Tota la
política espanyola, malgrat el maquillatge democràtic, es funda en
la desconfiança radical envers allò que denominem poble. Les
comparacions són odioses i les carrega el diable. / Barons del PSOE
ja reclamen obertament la il·legalització dels partits
independentistes (quins seran els següents, els republicans, per
exemple?) i ahuquen amb l'extrema dreta del PP-C's-Vox pel colp
d'estat del 155. Prompte sentirem demanar un higiènic bombardeig
sobre Barcelona. / Per si no era poca tanta provocació, el govern
espanyol farà un Consell de Ministres a la capital catalana, a la
Llotja de Mar, el 21 de desembre, aniversari de la victòria
independentista en les eleccions forçades a colp del 155 que va
obrir les portes de la presó i de l'exili. Amb aquesta excusa, i que
els Mossos (primer objectiu a abatre en aquests dies) no mantenen
l'ordre, hi enviaran més i més policia. Més i més foc, verbal i
físic, a veure si d'una vegada encenem la violència d'aquests
pacifistes recalcitrants i tossuts que ens permeta davant del món
tallar de socarrel tanta audàcia. / Amb la creativitat que li és
característica, Òmnium ja ha convocat un «Consell Popular de
Ministres» com a resposta. Em permet, modestament, proposar una
altra activitat contestatària: menjades populars al carrer a base de
peus de ministre, que és com a Catalunya solen anomenar els
deliciosos peus de porc, en salsa o a la brasa. De res. / En
qualsevol cas, l'aterratge del govern marcià entre els súbdits de
Barcelona ja compta almenys amb l'il·lustre i il·lustratiu
precedent del Comte-Duc d'Olivares. Vegen la joia de 1624 en què el
famós conseller àulic recomana al rei «ir en persona como a
visitar aquel reino donde se hubiere de hacer el efecto, y hacer que
se ocasione algún tumulto popular grande y con este pretexto meter
la gente, y en ocasión de sosiego general y prevención de adelante,
como por nueva conquista asentar y disponer las leyes
en la conformidad de las de Castilla y de esta misma manera irlo
ejecutando con los otros reinos».
/ Més clar, aigua (i en castellà).
[Publicata
Tipografia La Moderna el dissabte 15 de desembre de 2018.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada