diumenge, 1 de maig de 2022

Fallida democràtica

La insistència a apel·lar a la llei com a únic o últim recurs sol amagar la falta clamorosa d'arguments. A la llei com una mena d'èter o polsim diví que tot ho empara, amara i justifica. Com si al llarg de la història no hi hagués hagut tantíssimes lleis injustes o directament criminals, coses i casos perfectament legals i manifestament il·legítims. La primera lliçó que hauria d'aprendre un jutge prové de la sensatesa popular, aliena a les efervescències retòriques amb què molts pretenen fer passar bou per bèstia grossa: feta la llei, feta la trampa. Però de vegades no n'hi ha prou amb la llei per convèncer el personal i s'ha de tirar mà de l'últim cartutx de la recambra, les famoses, secretes, inescrutables raons d'estat. Que és el que ha fet Margarita Robles, amb aquella cara de titella que sempre m'ha cridat l'atenció i que li dona un inconfusible aire de ventriloqua. Ben mirat, la majoria de ministres i polítics són, metafòricament parlant, consumats especialistes a estrafer la veu i esgrimir misterioses raons d'estat quan l'apel·lació a la llei pura i dura no acaba de funcionar. Però la ministra espanyola de Defensa va impartir el dimecres una lliçó magistral de mentides en ser interpel·lada al Congrés pel cas Pegasus. La primera per posar en dubte la solvència periodística del The New Yorker, periòdic l'existència del qual va dir que ignorava; la segona per afirmar que els espionatges s'havien fet legalment, és a dir, ordenats per jutges; i, la tercera, amb la vehemència incontestada amb què els servidors i ventrílocs de l'estat disparen l'últim cartutx, per emparar-se sota el mant protector de les raons d'estat (de les raons dels seus interessos i privilegis). Les diferències entre l'estat i els seus representants i el que anomenen el deep state com qui descobreix la sopa d'all però en anglès, si mai n'hi ha hagut es van esvair tan prompte com Margarita Robles va obrir la boca per reblar el seu discurs amb una pregunta que ja ha passat a la història i que justifica el cas d'espionatge descobert més gran dels nostres dies: "Què ha de fer un Govern i un Estat?" (quan se li planteja un repte democràtic com el que va protagonitzar el poble de Catalunya arran del referèndum de l'1 d'octubre de 2017).

La primera falsedat de Margarita Robles, disfressada d'ignorància, apunta a la naturalesa antidemocràtica dels ventrílocs: l'animadversió a la premsa lliure. La segona es relaciona amb la seua condició de jutgessa (de jutgessa progre, maedéu!): una cosa està bé perquè és legal perquè ho ordena un jutge, etc. A més de menystenir la sentència popular que avisa de la trampa que amaga la llei, Margarita Robles també ignora Anselm Turmeda (i el seu seguidor Quevedo) quan denuncià el poder dels diners que "de jutge fan advocat". Però per a ella i tots els còmplices i executors de la repressió desfermada contra l'independentisme, abans és la llei, la seua llei emmarcada en una Constitució intocable com una santa Bíblia, que la democràcia. I d'ací plora el xiquet i ens venen tots els mals d'Almansa. Amb la traca final de la ministra, que segurament provocarà una de les crisis polítiques més serioses dels últims anys, es demostra que hi ha un fil que uneix les ditxoses raons d'estat amb el lema casernari del todo por la patria, per molt que no calga especificar quina pàtria ni el significat d'aquest tot que tant pot emparar un grup terrorista com els GAL com esbandir tota mena de falsedats per justificar la vulneració de drets democràtics i practicar la violència indiscriminada contra "l'enemic" (no sense abans haver-li buidat les butxaques). Mala peça tenen al teler. Deixaran caure la ministra per salvar el cap de Pedro Sánchez? Persistiran els partits de la perifèria en la seua exigència de responsabilitats? Salvaran l'estat amb aquestes raons d'estat? Podran els bascos avalar l'operació de blanqueig democràtic en nom del mal menor i el perill del PPVOX? En qualsevol cas, minimitzar el mal o banalitzar la vulneració sistemàtica de drets, tal com s'ha fet sovint fins ara, no pot conduir més que a la fallida democràtica.

[Publicat a Diari La Veu del País Valencià el divendres 29 d'abril de 2022.]

 


 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada