Ha passat a Castelló de la Plana, per les festes de la Magdalena, com altres vegades a Benimaclet, pels carrers de València el 9 d'octubre de 2017, a Pego o en qualsevol lloc i moment del País Valencià. La recent agressió feixista, neonazi, ultra o com millor vulguem definir aquesta barbàrie organitzada que enfonsa les arrels en el franquisme i que sempre ha comptat amb bones connexions i connivències institucionals, ha ferit dotze persones, una de les quals un home de 32 anys que ha hagut de passar uns dies a l'UCI. És la història interminable que torna i s'intensifica cada vegada que el País Valencià ha manifestat la seua voluntat d'avançar nacionalment i d'eixamplar conquistes socials, en multitudinaris aplecs i manifestacions commemoratives o en les feines del dia a dia, treballs de formiga i resistència. Sempre hi són, adaptats al medi gràcies a la seua capacitat simbiòtica, en el fanatisme del futbol, en gimnasos i no pocs espais fallers, en empreses anomenades de seguretat, en locals d'oci nocturn, en la foscor de prostíbuls i tràfic d'estupefaents. Sempre hi són escampant la llavor de l'odi les forces de xoc de la dreta de la dreta que es fan pagar els seus serveis intimidatoris contra les llibertats, la democràcia i els moviments populars més inquiets amb la protecció top secret que comença per llevar ferro als seus crims. Són els vigilants extrems d'un ordre que al País Valencià els ha emparats sempre i que s'han cobrat el seu tribut de sang en les persones de Miquel Grau o Guillem Agulló, les bombes a llibreries, a Fuster o Sanchis Guarner, les agressions constants a peu de carrer. Són els qui sempre remen a favor del corrent creixent d'incultura, els qui més bé cullen el descrèdit de la política i les frustracions socials, amb la demagògia i l'engany per bandera. Especialistes en la venda de fum de solucions irreals que pretenen reduir la complexitat a força de punys i pistoles, sempre volen més sang. I odien profundament qualsevol cosa que sone a valencià i depasse la mera dimensió d'un folklore que han dominat i convertit en tòpic i servesca de tapadora i excusa per assecar la saba del País Valencià. Són l'expressió més furibunda de l'espanyolisme.
No sembla casual que l'atac contra la gent aplegada a la Cosa Nostra de la capital de la Plana s'haja produït després que el responsable de VOX de Seguretat i Emergències (mare meua, la rabosa vigilant el galliner!), el regidor Antonio Ortolà, assenyalés reiteradament aquesta entitat com a font d'inseguretat [sic]. Ja en coneixem el mecanisme: els uns apunten perquè d'altres facen la feina bruta. No deu ser casual que la policia municipal, sota la responsabilitat del susdit regidor, desaparegués estranyament del lloc dels fets poc abans de la irrupció dels feixistes. Més que una condemna protocol·lària i oportunista, cal exigir investigacions rigoroses i conseqüències polítiques per un seguit de negligències que esquitxen la màxima autoritat municipal, l'alcaldessa Begoña Carrasco, del PP. Tampoc no és casualitat que l'enèsima agressió s'haja produït en un context d'hegemonia política del matrimoni PPVOX i després que hagen estat sentenciats a multes i penes de presó alguns dels atacants de la manifestació del 9 d'octubre a València. Tota condemna sense pal·liatius i l'esclariment complet dels fets de Castelló que no facen (que no faran) els assenyalarà com a còmplices necessaris del feixisme. En estranya sintonia amb les agressions a la Cosa Nostra les Corts acaben d'esborrar el nom de Guillem Agulló del seu premi a la convivència i del passeig del Jardí dels Vivers que va inaugurar Joan Ribó. L'espill de la memòria només pot molestar còmplices, justificadors i executors del vil assassinat. La decisió institucional ha fet saltar pels aires la unanimitat dels partits aconseguida excepcionalment per a la creació del guardó en una mena de revenja post mortem. Mentre aquesta dreta no sàpia situar-se clarament al costat correcte de la línia que separa la llibertat i els drets democràtics de la barbàrie i el feixisme, difícilment podrem parlar d'una democràcia consolidada en aquest país. El subconscient (o el molt conscient i dissimulat) traeix sovint el PP quan vol fer-se passar per partit democràtic i homologable, perquè en el fons beneeix tot el que puga frenar el catalanisme com a mal suprem i amenaça suprema als seus privilegis. D'ací molt especialment plora la criatura, de la dimonització del valencianisme atiada en bloc per la dreta i consentida per certa esquerra amb l'excusa de no se sap quines glòries a Espanya i com a expressió de la fòbia anticatalana, impossible de distingir de l'antivalenciana. Combatre el feixisme és desemmascarar aquest joc sinistre que dura dècades i que ha tornat i tornarà a atacar les llibertats. Avui, diada del 8 de març, és bo recordar les lliçons del passat per fer front comú contra el malson d'un feixisme que ens amenaça a tots.
[Publicat a Diari La Veu del País Valencià el divendres 8 de març de 2024.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada