El valencià i la memòria

La llengua, qualsevol llengua, és com un riu de memòria que connecta els seus usuaris amb el passat i les fonts primigènies i els projecta alhora cap al futur en un moviment constant de les seues aigües. Aquest riu, al llarg dels segles, va modelant el paisatge cultural de cada poble. Amb raó –i romanticismes a banda– s'ha dit sempre que la llengua és l'ànima d'un poble. Com en el poema d'Espriu podríem afirmar que poble i llengua són indestriables, que s'impliquen i construeixen recíprocament, que la llengua és el poble i que el poble és la llengua. Això ho saben molt bé els enemics declarats del valencià. No és que vinguéssem d'un temps de vaques grosses, més aviat rares per aquestes contrades, amb el Botànic, però d'ençà que el tàndem que conformen la dreta extrema i l'extrema dreta de PP i Vox va ocupar les principals institucions del país, declaracions i iniciatives redunden en una obsessió –que no podem qualificar sinó de malaltissa– de presecució del valencià. ¿O com es diu la voluntat inequívoca proclamada als quatre vents de torpedinar sistemàticament les bases de la seua recuperació com a llengua pròpia i minoritzada dels valencians? Sí, ho saben molt bé, que el valencià és allò que ens fa valencians, sovint amb una claredat que ja voldrien tenir molts valencianoparlants. Per això incideixen directament en la qualitat de l'ensenyament de la llengua, amb un menyspreu absolut a la Universitat que forma experts en Filologia Catalana, que han de competir amb especialistes en altres branques de la docència. Algú s'imagina quina una es muntaria si s'apliqués el mateix criteri al castellà, l'anglès o les matemàtiques? I si la història (invariablement d'Espanya) la pogués impartir un tecnòleg sense els coneixements adequats? Si el nivell de provocació i croada antivalenciana és tan exagerat és perquè –per fatxenderia, per burrera, per la confiança que dona estar ben connectats amb els poders més reaccionaris de l'estat– se senten forts, perquè no hem estat capaços de teixir la trama civil capaç de frenar i revertir aquestes aberracions que lesionen greument els drets del conjunt del País Valencià. Donant veu i legitimitat a Hablamos español, un grup més aviat fosc i "apartidista" (sic) però que balla al ritme dels interessos del PP i Vox, s'avancen passes en l'objectiu de convertir el valencià en una matèria optativa. Quan des d'aquesta mena de plataformes es denuncia l'obligatorietat del valencià no cal que els assenyalem que el castellà sí ho és, d'obligatori, arreu i sempre, perquè parteixen d'un supermacisme cultural i lingüístic que pretén relegar el valencià, en el millor dels casos, a funcions merament domèstiques i arraconar-lo si pot ser a la intimitat de la cambra per subsumir-nos definitivament a la seua espanyolitat de martells i heretges, de dèficits democràtics, de mediocritat i mala hòstia. No és casualitat que el borum que estan movent a compte de l'opcionalitat del valencià, que fa saltar pels aires un dels consensos bàsics del nostre sistema educatiu, vaja de la mà de la derogació de la Llei de Memòria Històrica amb què ara comencen a alçar polseguera. Rebaixa les exigències educatives i socials que poden millorar la vida de la nostra llengua, col·loca-hi el sí però no d'un plurilingüisme que s'ha revelat tan inútil com trampós, renuncia a l'espai comunicatiu comú i a la reciprocitat de canals en la pròpia llengua, i acabaràs arrossegant-te pel fang i demanant que no t'escanyen tan fort, que a penes si pots respirar. Fa uns mesos es va donar a conèixer una plataforma, -NOS, que havia de plantejar les formes de la resistència davant tant d'atropellament. Se sap que hi ha en marxa iniciatives que han de recórrer el país de dalt a baix, però aquesta és l'hora que, almenys que jo sàpia, no s'ha convocat a ningú ni a cap de les associacions que ens hi vam adherir. I el moment d'emergència lingüística (i nacional) no permet més dubtes ni dilacions. Fer front amb tota l'efectivitat possible a aquesta operació de destrucció de les bases mínimes que permeten avançar en l'ús social de la llengua demana transversalitat de les forces de què disposem i demana que, si volem uns fonaments sòlids, el moviment vaja de baix cap a dalt i compte amb un nivell de comunicació i transparència d'alta qualitat. És molt el que en aquests moments els valencians ens hi juguem. Potser la primavera, amb les trobades d'Escola Valenciana i la convocatòria del 25 d'abril, és bon moment per bufar ben fort sobre les brases de la resistència i la dignitat.

[Publicat a Diari La Veu del País Valencià el divendres 22 de març de 2024.] 

 

[Foto d'Andrea Rodríguez Lluch]