D'una cosa almenys no podem acusar els actuals reietons de la Generalitat, d'haver amagat o dissimulat les seues intencions. Des del primer dia, cada vegada que l'inefable torero encarregat de cultura (sic) obria la boca, amb les primeres declaracions d'un president a qui totes li ponien en temps de vins i roses i l'insípid cinisme que el titular de la Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació (quatre en un però de forment ni un gra), José Antonio Rovira Jover, exhibeix contra la llengua i la cultura dels valencians sense parpellejar ni despentinar-se. Què fa que puguen comportar-se i procedir amb aquest desvergonyiment i aquesta prepotència? ¿És només ignorància pura i dura sobre la terra que xafen i que ells deuen reduir a uns paràmetres mentals certament al·lucinats? Ho atribuirem a la indigència intel·lectual de què donen sobrades mostres en el seu quefer i no fer diari? A un desarrelament irreversible? A un autoodi girat com un calcetí i convertit en un cruel i compensatori todo por la patria? A una avarícia compulsiva? Es deuen pensar, enmig de la fantasia de qui viu lluny d'una realitat massa complexa, que el valencià és cosa purament residual i que amb una hàbil estocada l'enviaran a l'escorxador. ¿Són els executors d'un projecte escrit en instàncies alienes que sempre remen a favor de la inèrcia i del tòpic de la mollesa valenciana? Investits amb el poder que donen els vots (el 34,9 % el PP i el 15,65 % Vox), per a ells la democràcia és una coartada, un protocol farragós, de vegades molest i perillós, per al negoci: la famosa i addictiva eròtica del poder deu ser això. Potser ací hi ha la raó de major pes per explicar que individus com aquests governen amb l'alegre confiança que atorga una cara de ciment armat i el blindatge d'un estat com l'espanyol, tan deficitari en higiene democràtica: la nòmina present i les perspectives futures de les portes giratòries que a tants altres han ensabonat (i sovint ensorrat).
Per això no els tremola la mà a l'hora d'aplicar les lleis que ells mateixos promulguen contra la sensatesa, una certa pau civil, els necessaris consensos democràtics o el respecte escrupolós als drets socials. Amb poc més de la meitat dels vots emesos s'enceguen en la seua croada contra la llengua i la cultura del País Valencià, sicaris d'un espanyolisme que odia la diferència, i governen des de l'esperit de venjança contra la meitat dels electors i no pocs dels seus votants. Amb una miqueta de memòria mirarien arrere i pensarien en tants titelles decapitats com la història ha deixat en el camí o en el presidi, i ells mateixos es rebaixarien els fums de perdonavides.
El fracàs de la Llei Rovira, que en qualsevol país civilitzat hauria costat el càrrec de l'inspirador, és la prova més evident del que diem. No només va imposar una consulta espúria, una despesa inútil de temps i energies, pensada per reduir la presència del valencià en l'ensenyament, sinó que a més a més ha acabat sent una derrota en tota regla de les obsessions lingüicides del PPVox. Lluny de rectificar i prendre'n nota –feta la llei, feta la trampa–, Rovira va enviar als centres una primera circular on descartava el valencià com a llengua base en algunes localitats històricament castellanòfones que, contra tot pronòstic, s'hi havien decantat majoritàriament. Una segona circular enviada als centres esmenava, sembla, aquelles primeres directrius. Tant se val, el mal ja era fet i se'n farà encara més quan puga fer-se'n, perquè la qüestió era i és embolicar la troca, atiar el conflicte i arraconar el català als llocs més inhòspits de la marginació, la qual cosa significa marginar també la majoria social d'aquest país encara valencià.
El José Antonio de ressonàncies imperials ja li escau, i molt, al Conseller de l'extermini, sens dubte, però Rovira Jover… Deu ser molt dur arrossegar uns tals cognoms i ser de Sant Vicent del Raspeig, topònim que encara no han pogut traduir, per a qui es vol espanyol d'espasa i martell i pretén imposar la seua identitat als altres, podent-se dir Robledo o Robledal i Yuntero! Encara que molts s'han venut per moltes menys monedes, això no el disculpa de cap manera.
[Publicat al Diari La Veu del País Valencià el divendres 4 d'abril de 2025.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada