Pareix la llei de la gravetat però és la de l'estupidesa, encara que té la mateixa força i rang universal. A la misèria (de bona pasta, més mental que material i si pot ser de les dues classes barrejades a parts iguals) afegim grapats generosos de la ignorància que creix en els camps de l'oblit amb el fertilitzant dels mitjans de formació de masses, i ho salpebrem tot amb la justa dosi de demagògia, condiment que va molt bé per disfressar la fortor dels problemes reals amb problemes i solucions fictícies. Aquesta és la recepta ancestral que la gran dreta, de Berlusconi a Sarkozy, d'Aznar a Sarah Palin, de Rajoy a Camps, aplica sense parpellejar en temps de crisi (i parpellejant quan diuen que no n'hi ha). La culpa dels grans desastres econòmics no és mai de caràcter estructural, ni financer, ni es deu a bombolles immobiliàries ni a la mala gestió o el salero amb què es dilapiden els recursos públics per a benefici privat, ni a la corrupció convertida en llei de la selva social. Dels milions d'aturats que hi ha i dels que vindran, del fracàs escolar i l'augment de xoriços per metre quadrat, de la tebiesa en la fe pàtria i la laïcitat, de la multiplicació de llengües i usos culturals en té la culpa l'altre, el gitano de sempre o l'acabat d'arribar de Romania o Bulgària, els moros, els negres… o els catalans. Però la merda sempre cau de més amunt, és la llei de la gravetat. Emmetzinats per la recepta de la dreta, però, acceptem la llei del galliner, i en comptes de protegir-nos contra la incontinència excrementícia del gall fatxenda que canta a dalt de tot, aboquem la pròpia immundícia a la gallina de baix en un acte d'impotent revenja i aplaudim les gràcies del gall salvatge. El descendent d'emigrants Sarkozy, convertit en ridícul gallinaci, expulsa gitanos amb l'excusa de l'ordre públic i es passa pel folre les lleis republicanes i europees amb la complicitat silenciosa dels estadistes. Berlusconi ja va provar una fórmula que a Rajoy no li sembla dolenta, i abans que ells va haver-hi l'inventor de bocs expiatoris Hitler. Per sort Camps disposa del boc autòcton dels catalanistes, tan útil quan el jutge truca a la porta i hi ha eleccions a la vista: a l'enemic ni TV3 al país dels valencians. Hi ha gitanos a qui no es pot deportar però sí incomunicar.
Publicat a Levante-EMV, dissabte 18 de setembre de 2010.
Publicat a Levante-EMV, dissabte 18 de setembre de 2010.
Robert Sapolsky anomena "síndrome del mono cabreado" ("Por qué las cebras no tienen úlcera") a la llei del galliner. És a dir, si el mascle dominant m'ha fotut un parell d'hòsties, llavors jo em dedico a donar pel sac a les femelles o als mascles més joves o febles. De què ens ha servit baixar dels arbres?... Amb prou feines han passat 70 anys de l'extermini liderat pels nazis i poc a poc ens hi acostem. Als blocs que en vaig coneixent se'n parla dels gitanos. Sorprèn, i molt, que veus progressistes els hi proposen la integració -desintegració, clar- o escampar el poll. Conviure amb ells no és gens fàcil, i ho sé per experiència pròpia, però tampoc veig gens clar que el meu model social, de tipus sedentari, amb un enfilall patètic de drets i deures -que pocs respecten, per altra banda- ho tinguen que acceptar de bon grat. Ens hem repartit els territoris sense comptar amb ells, ja que sempre estaven de "tourné". Ells són nòmades. I tal com va la cosa, no sé si també nosaltres tindrem que fotre el camp. El 9 d'Octubre està al tocar. Ens espera un gran festival taurí i crec que es lidiaran 3 repetidors 3 de TV3 -els que ens queden- de la ramaderia de ACPV.
ResponElimina