Els valencians acabem de patir l'apagada democràtica més greu de la història recent, la fi de les emissions de TV3. La llibertat d'expressió és part essencial dels Drets Humans i de tota constitució democràtica. En aplicar l'assetjament legal i econòmic contra ACPV, propietària dels repetidors sufragats per milers de ciutadans des de fa molts anys, el govern de Francisco Camps, amb la connivència d'un PSOE més atent als formulismes legals que als drets democràtics, se situa fora de la línia que separa llibertat de dictadura. De res no han servit les 650.000 signatures presentades al Congrés espanyol per posar fi a una situació a totes llums injusta. El rampell autoritari del PP no és nou, cert. Sempre ha fet mans i mànegues per ofegar qualsevol oposició al seu virregnat, fins i tot la tan modesta de rebre informació i entreteniment en la pròpia llengua. Però l'apagada de TV3 pren ara unes dimensions novedoses que val la pena d'escatir. Per començar hi ha l'explotació de la catalanofòbia que tants rèdits ha donat a Camps i companyia (dime con quién te andas y te diré quién eres). Condemnar els valencians a un infantilisme crònic on només hi haja mitjans de propaganda al servei del poder i tapar qualsevol badall per on puga filtrar-se una versió de la realitat no controlada per ell és una obsessió malaltissa d'uns bufons de la democràcia molt àgils a l'hora de penjar-se medalles i eixamplar la butxaca on acumulen el botí. Que l'apagada de TV3 s'haja produït a pocs mesos de les eleccions, que Gürtel siga estrella rutilant de l'univers mediàtic i que Camps es trobe a un pas o dos de seure a la banqueta dels acusats, no hi són detalls menors. Però si tan segurs estan que golejaran en les eleccions i que la tintoreria de les urnes els deixarà els vestits corruptes nets com una patena, per què s'emmmerden en tan estúpida i fosca aventura? Els deliris de Camps, que es proclama el dirigent més important que han donat les democràcies occidentals, el fan creure'ns morts perquè ens veu apagats. Però només és qüestió d'encendre moltes espelmes i recuperar el foc primordial de la democràcia amb la defensa radical del dret d'expressió avui conculcat. Que vinga, que vinga, que vinga la llum i que al poc honorable…!
Publicat a Levante-EMV, dissabte 19 de febrer de 2011.
Espere haver encertat el final de la frase. Com tu dius, el que resulta preocupant és la perversió dels mecanismes democràtics. Més enllà de TV3 -que ja farem el que calgui per a veure-la, sobretot per la informació meteorològica, que ja em diràs que fem els ciclistes sense ella- és molt greu que qualsevol representant del poble -no ho oblidem- aprofite el poder en benefici propi i per anar castigant a tot aquell qui li trau les vergonyes, que és el que varen fer els nazis a Alemanya, no ho oblidem. Alguns dels que ara ho alimenten açò, directa o indirectament, esperant aprofitar-s'hi d'aquesta conjuntura en un futur -"tu lo has hecho, yo también podré"- potser se'n penediran d'haver jugat en foc.
ResponEliminaL'has encertada de ple en el forat, com sempre, Vicicle. Nosaltres també ens hem enganxat a aquests cables d'urgències, però maldestres radicals per a les virgueries tecnològiques com som (amb temps i paciència sóc capaç d'arreglar una punxada, i prou, però com tu saps això és un altre univers o unes altres calces: l'anàlogic, que en diria J.J. Millás) ho fem amb aire de clandestinitat a la pantalla de l'ordinador, que es veu que tantes revolucions està aixecant, amb l'ajuda inestimable de la cabuderia dels amos del corral sota totes les seues màscares. Perquè, superat el primer rampell que ens demanava llançar el televisor per la finestra just quan passés pel carrer un sàtrapa apagallums, no sabem prescindir de la meteorologia i de veure'ns de tant en tant reflectits en un mapa una mica més lliure i d'escoltar com sona la nostra llengua a l'altra banda de la pantalla, i de sopar amb la Raquel Sanz o amb la monòdia del Barça o les paròdies poloneses. Per esbravar tanta impotència ens caldrà pedalar de valent, de manera que demà hem decidit acompanyar la bicifestació que ix del Palau (de la Música) a les 10.30 rumb al Saler de les injustes pedrades i descarregar una mica d'adrenalina i carregar les piles de bon humor. Salut i a pedalar fins a enterrar-los en la mar!
ResponEliminaManel, doncs potser vaja en vosaltres a la bicifestació. 10'30 al Palau.
ResponElimina