Tal
vegada l'única novetat que envolta el 9 d'Octubre d'enguany és que
Canal 9, segons tinc entès, no retransmetrà la Processó Cívica,
que no sé per què encara es diu així malgrat els episodis
d'incivisme per a què històricament ha servit d'excusa. Ignore si
hi ha gent que veu aquestes coses per la tele i quines són les
xifres dels radicals partidaris d'ofrenar noves glòries a Espanya
que acudeixen a la cita més emblemàtica (puix que d'emblemes
exclusivament va la cosa) del blaverisme institucionalitzat. La no
compareixença de les càmeres de la televisió autònoma (però
sempre dependent del poder de torn, central i perifèric), no es deu
a cap canvi en la trajectòria carrinclona que defineix la casa, sinó
fruit de la vaga dels seus treballadors, que ja veuen sobre els caps
la immensa guillotina de l'ERO que n'enviarà 1.200 al carrer i que
ja ha obert expedient a 50 d'ells que van gosar protestar en viu i en
directe. Els serveis mínims de rigor sí permetran informar, en
canvi, sobre el ritual de besamans, autobombo i canapès que se
celebrarà com sempre i amb una mica menys de glamour i, suposem,
menys copes i picadetes per barba, al Palau de la Generalitat, així
com l'èxtasi de la davallada de la Senyera erecta des del balcó de
l'Ajuntament i el solemne Te Deum de la Catedral. Poca novetat,
doncs, si no és que considerem com a tal la neteja en vespres de la
gran diada d'alguns càrrecs del PP imputats en una causa o altra que
ara passaran a la cambra dels mals endreços fins que l'oblit, la
carpetada judicial o el riu de la història se'ls enduran avall,
confosos en el poti-poti que avui encapçala l'extotpoderós Blasco i
que integren ja un de cada cinc diputats-imputats del partit, poca
broma. El gest de Fabra-Ciscar, així, sembla una cosa molt torera i
per a la galeria electoral, feta una mica a contracor i per salvar
els mobles. Però heus ací de nou el 9 d'Octubre, tan dessubstanciat
institucionalment com ho és des de l'invent de la Comunitat,
que almenys ens excita la curiositat de comprovar quants partidaris
de l'himne de les ofrenes queden dempeus per defensar la brutal
retallada amb què l'Estat paga els serveis prestats i la fidelitat a
prova de bombes (i pressupost) dels súbdits valencians. O com ens ho
farà empassar el Molt Honorable en el seu discurs per a l'ocasió,
que apostem que serà tan pobre en la retòrica i el contingut com ho
és des que el temps és temps per aquestes rodalies del regne.
Publicat a Levante-EMV, dissabte 6 d'octubre de 2012.
[Foto de CCOO-PV.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada