Ja
sabem que les enquestes s'han de prendre amb cautela i si pot ser amb
un grapat de prudent escepticisme. Sobretot les que pronostiquen
futurs més o menys distants, i tant si el vaticini és contrari o
favorable als propis interessos. I en aquest darrer cas, més encara,
que els desenganys més dolorosos solen venir després d'esperances
més o menys infundades. Amb tot, sóc dels qui celebren l'enquesta
de Metroscopia publicada a El País fa
uns dies per la davallada important del PP i el correlatiu augment
del vot d'esquerres a les autonòmiques de 2015. Segons aquestes
dades, assistiríem a un canvi de cicle polític amb la pèrdua de la
majoria absoluta del PP i la possibilitat que, amb diverses variables
aritmètiques, les esquerres comandassen per fi el governall de la
nau a la deriva que avui és el País Valencià. De l'alegria, un bé
social tan escàs, no cal privar-se'n, perquè és terapèutica i ens
fa més falta que mai, però tampoc no cal xuclar-se el dit perquè
tenim el cul massa pelat de derrotes i impotències. Així, i sense
voler pecar de cagafestes, heus ací alguns dels dubtes que la
qüestió em suscita. Estarà l'esquerra, sobretot el PSPV-PSOE, que
tant desorientat i pusil·lànime s'ha mostrat practicant l'oposició,
preparada per acarar el gran repte de girar la truita? Hauràs entès
el sentit últim de la transformació política i social que la
situació valenciana reclama? És conscient que el que aquest poble
necessita no és un simple recanvi en el comandament de la nau sinó
la construcció d'un nou vaixell? Serà capaç d'interpretar
correctament fenòmens com el de la primavera valenciana, el moviment
dels indignats, el procés d'independència de Catalunya o la revolta
docent a les Balears? Sabrà transformar l'actual pirotècnia
pseudodemocràtica cap a cotes més altes de democràcia radical,
directa i participativa? Assumirà amb decisió la tasca pedagògica
que un poble en bona part encara narcotitzat pel poder necessita? Més
enllà de les urnes, voldrà ordir amb la societat civil, els sectors
més qualificats i l'esquerra més a l'esquerra la imprescindible
complicitat que requereixen els grans projectes col·lectius? Estarà
en condicions d'impulsar i guanyar-se la força transformadora del
carrer? La devastació a què ha estat sotmès el país i l'herència
que deixaran els actuals reietons (que continuaran manant molt encara
que governe l'esquerra) ens acaren a reptes ciclopis i apassionants.
Coratge, cautelosa alegria i molta feina.
Publicat a Levante-EMV, dissabte 12 d'octubre de 2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada