L'empresa Castor, que explota el
magatzem geològic de gas situat a una vintena de quilòmetres de la
costa de Vinaròs, no es va instal·lar a la comarca veïna del
Montsià perquè la legislació en matèria medioambiental és més
severa (és a dir, respectuosa amb la seguretat de persones i medi
ambient) a Catalunya que en terres valencianes. Tot apunta que
l'activitat de l'empresa és responsable dels moviments sísmics
detectats aquests darrers dies a banda i banda del riu Sènia, que no
és frontera lingüística ni cultural, ni menys encara geològica,
però sí mental per a alguns que confonen les línies
administratives amb la realitat i per als qui governen lluny del país
a Madrid o a València. Els veïns, és clar, viuen amb l'ai al cor
d'ençà que amb més o menys assiduïtat senten tremolar el terra
davall els peus, sense que fins ara ni les informacions del Ministeri
d'Indústria ni les dels responsables del negoci (un beneficiari
principal del qual és un tal Florentino Pérez, que va rebre 1.300
milions d'euros per a la seua construcció) hagen convençut ningú.
Hem escoltat alcaldes i alcaldesses d'Alcanar, Ulldecona, Tarragona i
Tortosa exigint la paralització preventiva i indefinida dels
treballs i la protecció, que comença per una informació rigorosa,
de la població. Dels ajuntaments d'aquesta banda del riu, en canvi,
no n'hem sentit ni mu, no sabem si per la seua pertinença al PP, que
sol practicar el prietas las filas
i la ingesta massiva de gripaus, o perquè han parlat amb la boca
xicoteta i les seues paraules se les ha emportades el vent, molt
valent en aquelles comarques. Hi ha hagut també qui, sense voler ser
alarmista, ha assenyalat una obvietat: la proximitat de la central
nuclear de Vandellós, construïda quan la legislació mediambiental
era una i inexistent, una altra herència del franquisme de 1967. Si
amb la Via Catalana les mans de molts ciutadans valencians i catalans
es van agafar com a símbol de la solidaritat que no coneix fronteres
i sí germanors properes i semblances en la diversitat, ara ho hauran
de tornar a fer per compartir i combatre els sismes que la mala
administració que vist la submissió amb falses flors d'ofrena (no
es perda el lector, com a quinta essència del llepaculisme de les
autoritats valencianes, les declaracions de Rita Barberá elogiant la
caiguda de les inversions en infraestructures de Montoro només
perquè no és tan bèstia com la que li ha pertocat a Catalunya). Ja
ho cantàvem en vida de Franco: “València, menja merda amb
paciència i voràs que bona està!”.
Publicat a Levante-EMV, dissabte 5 d'octubre de 2013.
[Concentració contra la Plataforma a Vinaròs. Foto publicada a Vilaweb 4/10/2013.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada